El coneixement se situa per sobre de la creença. És un tipus de creença que podem demostrar, que podem provar. La possibilitat de justificar de forma racional alguna cosa (el donar-hi raons suficients) és el que caracteritza el coneixement.

Passem, així, de l’esfera de la subjectivitat (l’opinió i la creença) per instal·lar-nos en l’àmbit de la pretensió d’objectivitat. Podem llavors parlar de consens racional, i de la possibilitat d’establir una comunitat de saber amb els individus de l’entorn, ja que podem compartir continguts que ens permeten avançar de forma col·lectiva.

Finalment queda així establert que la creença esdevé coneixement quan es pot provar de manera objectiva.