Què és la filosofia?  En contra del que és habitual, aquesta  és una resposta filosòfica, ja que la seva solució només és possible dintre del mateix discurs filosòfic. O sigui, només començar ja ens trobem en el nucli del mateix problema: com entendre allò que volem entendre, sense preàmbuls introductoris?

A diferència d’altres coneixements (com ara el matemàtic o el científic -en general), la pregunta per l’essència (el què és), per  la mateixa cosa que es demana, la filosofia implica el coneixement de la història de la disciplina, els autors i corrents que la formen.

Però podem dir que, etimològicament, la filosofia està lligada a la saviesa, de la qual es diu que és un desig/impuls (sempre frustrat!) per assolir-la. Així la filosofia seria desig de saber, l’amant de la saviesa, la voluntat infinita de conèixer.

Saber, conèixer, …què? Doncs, el tot de la realitat. La recerca de l’origen explicatiu dels fenòmens que ens envolten, Descobriment de la realitat, i afirmació del coneixement veritable.I tot plegat, per a què?

Potser, de forma simple es podria enunciat dient que la raó de ser, última de la filosofia, és la de la transformació. De què, de qui? De l’home, com a individu. I en la seva extensió -en alguns moments de la història- del conjunt de la societat. Però, sempre, transformació de les condicions que ens lliguen a la ignorància dels motius que expliquen perquè ens passa allò que ens passa.

La filosofia és una mirada a la realitat, amb el desig, sempre incomplet, d’entendre el perquè de tot plegat.