Us deixem aquí alguns dels contes que anem explicant a la classe, i que ens ajuden a tractar temes que ens preocupen o coses que ens passen en el dia a dia…
A l’escola, a la Nuna li han dit que té cames de flamenc, i això no li ha agradat gens. La mare li dóna unes ulleres màgiques amb les que descobrirà que, de vegades, les persones no diuen el que pensen, o pensen el que diuen, o pensen el que diuen que pensen.
Una història molt bonica, explicada amb humor i sentit de la realitat que llança una proposta original per a la resolució proactiva i superació dels conflictes quotidians.
El ratolí d’aquest conte creu que ser petit pot ser complicat de vegades i per això vol aprendre a RUGIR. Aviat descobrità que fins i tot la criatura més menuda pot tenir un LLEÓ a dins. No cal ser GROS i VALENT per poder RUGIR.
Una divertidíssima història sobre el valor de les pròpies conviccions, fins i tot quan els altres dubten de tu.
La vaca Margarida no se sent gaire especial. No pot anar en bicicleta ni fer acrobàcies com les altres vaques. Però un matí, la Margarida té una sorpresa molt gran… HA POST UN OU! Ara bé, el bebè que hi ha dins l’ou pertany realment a la Margarida? L’emoció creix a la granja mentre tothom espera que s’esclareixi el misteri…
Quan un dia una talpeta va treure el cap d’entre una muntanyeta de terra per tal de veure si ja sortia el Sol, li va passar allò. (Era rodó i marró, s’assemblava una mica a un xoriço i el pitjor de tot: li va caure justament damunt del cap.) Li podria passar a qualsevol, però li va tocar a la talpeta. Sortia del seu cau i alguna cosa en forma de barret pudent li va caure al cap. Llavors, la talpeta, molt indignada va recórrer tot el camp investigant quin dels animals que vivien allà li havia fet aquella malifeta (el colom, el cavall, la llebre…).
Agafeu els nou personatges més malvats que hi ha, afegiu-hi un gran xef de renom mundial, poseu-ho tot en un restaurant de tres estrelles negres… i tindreu un sopar de por! Aixequeu les solapes per descobrir les croquetes d’àvia, la llet podrida amb cruixent de formigues o l’escalivada de llangardaix. I, sobretot, no us perdeu el plat sorpresa del final…