Hem volgut comprovar quants besavis i rebesavis teníem.
Per grups hem buscat diferents maneres per comptar-ho i al final quan ens ho hem explicat, hem arribat a algunes conclusions importants.
– Tenim 2 pares, 4 avis, 8 besavis i 16 rebesavis.
– Alguns tenim germans, tiets, cosins… o no, però d’avis, besavis, rebesavis… tots en tenim.
– tots els que hem comptat han hagut d’existir i estimar-se perquè nosaltres haguem pogut néixer.
– Només que un dels nostres 16 rebesavis no hagués viscut, nosaltres no hauríem nascut.
– Tots els d’abans de nosaltres són els nostres avantpassats.
– Ens hem adonat que nen no té la “s” al final perquè és un. Avis, pares, besavis… tenen una “s” al final perquè són més d’un.
– Cada vegada que comptem de nen a pares, de pares a avis, d’avis a besavis… hem de comptar-ho dues vegades.