01 | febrer | 2012 | Primer ESO.Escola Cooperativa El Puig

Primer de tot teníem el propòsit d’anar a veure un forn de pa.
Vam llegir el poema del Joan Llongueras i deia que al capvespre quan entraves a Esparreguera ja senties olor de pa.
Volíem saber la olor que feia el pa i l’estona que passava.
Si ens quedàvem a dormir a l’escola podíem anar tots junts. No volíem fer llevar als pares tan d’hora.
Ens hem llevat una mica abans de les cinc de la matinada, l’agulla gran no arribava al 12.
Quan hem sortit de l’escola a la plaça de l’Ajuntament ja se sentia l’olor de pa. No hi hagia gaire gent pel carrer, ens hem trobar un noi que ens ha dit bon dia, una noia que treia a passejar el gos.
Hem anat al carrer gran, a Cal Jorba, i hem trucat al timbre. Ens ha obert el Josep, hi havia el Marcel i el Ricard.
Hem vist una màquina d’amassar
Com treia el pa del forn, barres i pans rodons.
Tenien dos forns.
El primer forn es posaven les coses a dins amb una pala
El segon es posava tot un carro dins, que roda.
Hi ha unes calaixeres per fer créixer el pa una hora i unes neveres al costat del forn segon perquè anés més ràpid. Si no es posa el pa als calaixos s’”empella” com si se li fes una pell.
Hi havia una balança que servia per pesar, els trossos que tallava havien de pesar el mateix. Feia unes boles, amb les dues mans a la vegada i després feia les barres.
Ens ha ensenyat la massa morena que és per fer pa moreno.
El pa d’espelta està fet amb una farina especial que és molt antiga, és blat de l’època dels egipcis que no ha canviat.
La pasta mare guarden un tros à la nevera del que sobra i l’endemà el fan servir per fer més pa.
Hem vist i hem notat com passaven els minuts i les hores.
Mentre creixien les barres a dins dels calaixos hem anat a cal Tutu.
Ens ha obert el Joan, hem vist un forn de llenya que ara funciona amb gasoil, triga més i el pa queda com més antic. Al forn hi ha com una porteta allargada, que li poses una pala que ficava el pa cap a dintre.
També ens ha explicat que el Joan va voler tornar a obrir el forn antic. Fan la massa amb una màquina que barreja. Ficaven la massa del pa, agafava la mida justa, després feia la barra sola i s’havia de posar al forn. Les barres que han sortit eren de mida diferent i els ha posat a uns cistells.
També hi havia com una nevera, que és perquè tingui una bona tempreatura i creixi el pa més ràpid.
Quan hem tornat a Cal Jorba ja havien cuit les barres d’abans, ha passat més d’una hora.
Quan hem sortit de Cal Jorba, ja era dia clar, hem vingut a l’escola hem trobat a més gent pel carrer. Ens hem trobat als nens d’ESO que comencen a les 8 del matí.
Ara hem descobert que tenia raó el Joan Llongueras, feia olor de pa!