EL DIFTONG I LA DIÈRESI
· Separa aquestes paraules per síl·labes: remei, caure, iode, quota, bou, ciutat, iaia, noia, treure.
· El diftong es produeix quan dins d’una mateixa síl·laba trobem més d’una vocal: re-mei, cau-re, io-de, quo-ta, bou, ia–ia, no-ia, treu-re.
No sempre que trobem dues vocals juntes es produirà un diftong, perquè pot ser que sigui un hiat.
diftong: pronunciem les dues vocals dins de la mateixa síl·laba (bei-na)
hiat: pronunciem les dues vocals en síl·labes diferents (ve–ï-na)
· Digues si aquestes paraules tenen diftong o hiat (fixeu-vos en la vostra pronúncia):
desmai, europeu, avaria, meitat, lluïda, país, aula, Maria, reia
3.1 El diftong
En un diftong una de les dues vocals és una i o una u.
–diftong decreixent: la i/u va darrere de la vocal nucli (pou)
–diftong creixent: la i/u va davant de la vocal nucli (io-gurt). Funciona gairebé com una consonant.
· Els diftongs decreixents, doncs, són aquests:
ai mai au caure
ei feina eu beure
oi noi iu viure
ui cuiner ou ploure
uu duus
· Els diftongs creixents els trobem:
-a començament de mot: io-gurt, ia-ia, ian-qui
-darrere d’una vocal: no-ia, cre-uen, ia-ia, dè-ien
Si van darrere d’una consonant no es produeix diftong: ti-a, di-es, cami-ó, gru-a, du-es, su-or. Atenció als grups ia, ie, ció, sió, xió, en paraules com farmàci-a, glòri-a, ci-ènci-es, tèbi-es, atenci-ó, sessi-ons, reflexi-ó, ja que formen hiat
-en els grups gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo: parai-gua, llengüeta, pin-güí, parai-guot, qua-tre, e-qües-tre, obli-qüi-tat, a-quós
· Distingeix els diftongs creixents dels decreixents: blau, quota, cuina, hereua, aigües, reial, cofoi, qualitat, veuen, hiena, obliqüitat, iogurt, duia, duu, negatiu.
-creixents:
-decreixents:
3.2 El hiat i la dièresi
Per distingir els hiats dels diftongs fem servir la dièresi damunt de la i/u: ve-ï-na.
· Ara posa la dièresi en aquelles paraules que no hi hagi diftong: cafeina, feina, diurn, piula, seure, peuc, heroina, heroi, truita, conduit, vei, veina, pais, paisos, agraia, agraiem.
· Si les regles accentuals permeten que en lloc de la dièresi hi pugui haver un accent, doncs l’hem de posar:
peüc: no el podem accentuar perquè és una paraula aguda que no acaba en vocal, vocal+s, o en, in.
veí: el podem accentuar perquè és un mot agut acabat en vocal.
Fixa’t en l’accentuació d’aquests mots:
aneu, anàveu: un mot agut acabat en diftong no s’accentua, i si és pla sí.
Davant d’un hiat hem de fer el mateix: agraíeu.
· Atenció als mots espontaneïtat, fluïdesa, arcaïtzant, heroïcitat, traïdor, veïnat, ruïna, agraïment, amoïnat, continuïtat, suïcidi, diürètic, que són hiats tot i que els pronunciem com si fossin diftongs, o tot i que els mots d’on provenen tinguin diftong: p.e. fluid……fluïdesa.
· L’ús de la dièresi té algunes excepcions.
1. Màrius, harmònium, pòdium, aquàrium
Les terminacions llatines…… i ………
2. Antiinflamatori, autoinjectable, coincidència, contraindicació, reincidir, semiindiferència
Els mots compostos amb els prefixos………………………………………………………………….
3. Egoisme, panteisme; egoista, panteista
Els mots acabats amb els sufixos…….. i ………….
4. Agrair; agraint; agrairé; agrairia
En les formes verbals d’infinitiu, …………….., ……………….. i ……………. dels verbs acabats en ………. +…..
· Exercicis
Posa dièresi quan calgui:
espai, pinguí, lluida, vei, reina, paisos, aigues, egoista, peuc, aurora, contraindicat, raim, traduia, Màrius, frequent, diurn, heroina, suicidi, veina, moure, iogurt, reunir, reull, beneia, beneit, veniem, Lluis, ensaimada.
· Exercici de repàs
Posa dièresi o accent on calgui:
conduit, traduir, agraim, llengues, Suissa, panteisme, ximpanze, guardar, espos, quaranta, vindre, fruita, molestia, angel, gairebe, cervol, consequencia, alfil, quota, confiis, cuita, aillar, conscients, forem, paraiguer, tombola, medul·la, handbol, vei, depen, conduiem, misantrop, linguistic, exit, unguent, lluire, policiac, resso, fruiria, genui, viking, mouran, esplai, electric, contribuien, suis, solid, torticoli, ambiguitat, questionar, agrairem, altruisme, austriac, estomac, neixer, espendida, ronec, memoria, europeitzant, saxofon