Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!

El dilluns 21 de juny vam celebrar el comiat de la promoció 2021.  A les 18.00h, els nens i les nenes de sisè, juntament amb els seus pares i mares van assistir al Palau Firal i de Congressos per tal de concloure de la millor manera, aquesta bonica etapa a l’escola.

L’antic alumne Raúl Carrillo, de la promoció 2015, va ser el presentador de l’acte. També hi van estar presents la tutora i els tutors de la promoció: Núria Muñoz, de 6è A, José Miguel Tovar, de 6è B, i Ricard Marrugat, de 6è C. Així com, Coloma Bartra, directora de l’escola, i Vicenç Cañón Verdasco, actor, professor i director de teatre i padrí de la promoció.

Després d’una càlida salutació de la directora, Eva Recha García (mare de Martina Llop Recha) i Pilar Rico Duro (mare de Pau Martorell Rico), professores de l’Escola Municipal de Música,  van voler fer un homenatge als seus fills i a la resta dels seus companys i companyes interpretant al piano i a quatre mans, “Driverslicense”, d’Olívia Rodrigo.

Seguidament, Vicenç Cañón va saludar a tots els presents amb un tendre discurs que us adjuntem a continuació.

Bona tarda,

Primer tot, gràcies a la Coloma per pensar en mi per un acte com aquest, gràcies per recolzar-me sempre i donar-me el teu suport, gràcies… ja saps on tens un amic.

Hola nens i nenes, nomes vull dir que és un orgull per a mi ser el vostre padrí, espero estar a l’alçada.

Bé, us explicaré un conte, una petita història, a mi m’encanten les històries:Es tracta d’un nen,amb una gran imaginació, un nen molt sensible, potser massa per a la resta de companys de classe i fins i tot pel seu pare; un nen que no li agradava molt jugar a futbol, ni les baralles ni la violència i que gràcies a aquesta gran imaginació transformava un pal en una espasa o una vareta màgica (molts anys abans que existís en Harry Potter).

Aquest nen va créixer i amb 14 anys va haver de triar què estudiar i quina seria la seva professió; però ell no ho tenia gens clar i potser per la inèrcia de la resta d’alguns companys de curs, va iniciar els estudis de formació professional però no estava al cent per cent segur de la seva elecció.

Però el destí li va donar un cop de mà i, en unes vacances d’estiu, al poble dels seus pares, una cosina li va dir que havien creat un grup de teatre al poble:

-Vols venir encara que sigui a mirar?

 Hi va anar i va seure en un racó i veia a altres nois i noies assajar i aprendre, però no coneixia a gairebé ningú i al final de l’estiu hauria de tornar a Tarragona i això feia que no s’atrevís a participar com la resta; però una tarda, el capellà del poble va anar als assajos i després de que tots els futurs actors i actrius del grup mostressin les seves habilitats, el va mirar i li va dir:

-Per què no ho proves tu?

I aquest noi que s’havia limitat a mirar, a observar als altres durant dies i dies, en un acte de valentia va representar una escena. Penso que ho va fer molt bé perquè va passar del noi foraster que s’asseia en un racó a ser el protagonista de l’obra. Una obra que li va canviar la vida i que gràcies a ella va poder trobar la seva vocació. Per primera vegada se sentia segur de si mateix i estava convençut que aquesta era la professió a la qual es volia dedicar la resta de la seva vida. Va estudiar, es va preparar, va lluitar en contra d’uns pares que no creien que aquest ofici li anava a donar diners per a poder viure, però es van equivocar de ple.

Aquest nen al qual no el triaven mai per a fer teatre perquè era molt tímid i insegur i li tremolava la veu i no se li entenia res… Com ja us haureu adonat… Soc jo.

Gràcies al teatre he pogut tornar a viatjar amb la imaginació, com quan era un nen; he pogut també representar molts personatges, he pogut conèixer a gent meravellosa, he pogut viatjar per molts llocs d’aquí i de l’altra part del món. Gràcies també al teatre he pogut ensenyar tot el que he après a vosaltres. Porto gairebé 30 anys anant a les escoles per intentar fer feliços als meus alumnes, fent servir exercicis-jocs, que m’invento i que gràcies a ells podeu aprendre a sentir-vos més segurs de vosaltres mateixos, per exemple, a l’hora d’estar davant del públic, treure l’actor/actriu que tots tenim dins i, sobretot, per ser millors persones.

Com el vostre padrí, us vull dir que ja sabeu on estic pel que calgui i us vull donar, si em permeteu… (Segur que sí perquè no podeu dir que no) Us vull donar uns humils consells:

-Primer consell: Estudiar, llegir, aprendre; perquè mai es deixa d’aprendre coses en aquesta vida. Jo no em canso d’aprendre coses noves i quan una cosa no m’ha quedat gens clara; no em fa vergonya dir: no ho entenc, m’ho expliques?       

-Segon consell: Investigar, buscar quina és la professió que voleu ser de grans, perquè no hi ha cosa millor que treballar en la feina que t’agrada, de veritat. Perquè no hi ha cosa millor, en aquesta vida, que ser feliç. (Als pares i mares)  Eh, pares i mares?

-Tercer consell: Ser diferent no és dolent, a l’inrevés; què avorrit si tots som iguals… no? Cadascú de vosaltres és únic i cadascú ha de ser el que vulgui ser, i si a la resta de gent no li agradi doncs… que no miri.

– Quart i últim consell, ningú pertany a ningú. No deixeu que ningú us faci mal i si ho fan busqueu ajuda, als vostres pares, als vostres tutors; no tingueu por perquè ells volen el millor per a vosaltres i sobretot, us estimen.

Bé, ens vam deixar de veure al març del 2020 per culpa d’aquesta maleïda pandèmia, però aquí estem i encara que mai vam poder estrenar les obres de teatre que estàvem assajant, per a final de curs i sobretot perquè no heu tingut el vostre festival de Nadal, al Palau de Congressos, com la resta de cursos anteriors…us vull fer ballar una mica, sí, sí . Només us heu d’aixecar dels vostres seients i repetir el que jo faci i després… ja li posarem música. Preparats?

A continuació les mestres de música de l’escola, Maria Tur, Núria Albert, Ariadna Jané i Imma Marcos van voler aportar la seva alegria a aquest acte de comiat, interpretant “Escriurem”.

I, per fi, va arribar el moment tan esperat: el lliurament de les orles! A més, també es va entregar a cada nen i a cada nena un diploma molt especial i un obsequi de l’escola. Aquí podeu veure tots els infants promocionats!

Després d’unes dolces paraules de la directora es van projectar les imatges de tots els i les alumnes presents, de quan eren petitons i petitones, just quan van començar l’escola.

Una vegada emocionats i emocionades, Coloma Bartra, va anunciar la proclamació del millor expedient de la promoció: Pau Martorell,  Felicitats!

Els i les alumnes també es van volen acomiadar de l’escola. Pau Martorell i Dúnia Oulad, en representació dels seus companys i companyes, van dir el que sentien en marxar de l’escola. Finalment, per concloure l’acte els i les alumnes de sisè van cantar “Caminem lluny” tots plegats i es va procedir a fer una fotografia de grup.

Esperem que aquests anys a l’escola hagin estat d’allò més profitosos i que marxeu amb les motxilles plenes de bons moments, somriures, amistats, alegries, il·lusions… i desitgem que continueu creixent i fent-vos grans persones en aquesta nova etapa que tot just comenceu. No us diem adéu, sinó fins aviat!