Hola a tothom.

Comença l’últim dels pocs escrits que hem penjat a aquest bloc. Aquest serà un molt personal meu, ja us ho aviso. Tot va començar fa dos anys quan vaig arribar a L’Hospitalet amb un munt d’idees i coses per fer. I la veritat és que hem anat fent, començant pel curs passat als concursos “Fish and chips” i “The Fonix 2011”, i enguany continuant amb el “The Fònix 2012” i preparant un musical. No ha sigut fàcil, però no hagués estat possible sense la gent que he tingut a prop. No podria anar-me’n sense donar les gràcies als companys que han estat ahi, aguantant a esta Elena, que “a veure què vol ara…!” als pares, amb la seua il•lusió i recolzament constant i, com no, a aquests nens tan fantàstics que els dónes un poc i t’ho entreguen tot.

Com ja podreu imaginar, no ha sigut fàcil, i només heu de preguntar-los a ells, als nens, els quals encara no són conscients de tot allò que han après. Hi han moltes teories i estudis per a l’ensenyament de l’anglès, però el que, des del principi, s’ha de tenir clar, és que uns nens que no estan motivats, no aprendran res. O sinó, penseu en tot allò que us ensenyaven els vostres mestres de petits: fer arrels quadrades a mà, tots els rius i afluents d’Espanya, els verbs i les seves conjugacions tant en català com en castellà… Segur que alguns ho recordeu tot. Malgrat això, segur que la gran majoria recorda poques d’aquestes coses.

A mi m’han quedat moltes coses pendents. Realment pensava que aquest curs vinent estaria amb ells, i no serà així. Sobretot als del “Lion King”, ja que ells ara tenen un coneixement de l’anglès del qual no són conscients, i ens ha faltat això, un anyet per poder aprofundir i que veiessin i entenguessin que quan Pumbaa diu: “When I was a Young Warthog”, està utilitzant el passat (sí, sí, aquell tan pesat que no sabíem si utilitzar “were”, “was”, o “did”!), i segueix Timon: “He found his aroma lacked a certain appeal, he could clear the savannah after every meal…”. També quan i com utilitzar el present simple, sense anar més lluny, a “The Circle of Life” o “La cigonya”, que és com alguns l’anomenaven carinyosament: “From the day we arrive on this planet […] It’s the circle of life, and it moves us all…”. I bé, podria seguir, però s’està fent molt llarg tot açò. Simplement el que m’hagués agradat fer és acomiadar-me de tots ells en condicions i recordar-los que l’anglès no és una assignatura més que s’estudia per aprovar els exàmens, sinó que està i estarà sempre al voltant seu: per trobar feina, per poder viatjar lluny i veure món, i sobretot per conèixer noves cultures, ja que, només amb la llengua ja estem ensenyant el bagatge de la civilització que la utilitza.

Ara sí, i com ja he dit al principi, no és un adéu sinó un fins aviat. Ens veurem, i si necessiteu res, busqueu-me que em trobareu.

I will miss you.

Love,

Elena

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=C66h2_oxU20[/youtube]