La tarda del dijous 17 vam realitzar una activitat molt carregada de molts sentiments: alegria, felicitat, satisfacció, esforç, emoció, records, il·lusions… però també plena de ràbia, tristesa, enfado, decepció, frustració, injustícia…
Quin era l’objectiu? A la vida ens passen coses fortes que ens paralitzen, però no ens podem aturar, hem de buscar la part positiva, hem de cercar nous camins, ens hem d’aixecar i tornar a començar, hem de tornar a tenir il·lusió…
L’experiència, tot i que dura, ha estat una lliçó que esperem serveixi per a salvar les diferents situacions que ens anem trobant mentre fem CUEME.
Les fotos us donaran una idea…
Una tarda inoblidable on PhotoPeach