LA CASTANYADA

POSTALS.CAT  i bona diada!!!!!

[kml_flashembed movie=”http://www.postals.cat/castanyada/halloween4.swf” width=”300″ height=”300″ wmode=”transparent” /]

PER TOTS SANTS PANALLETS I LES CASTANYES FAN PET !

Ben entrada la tardor se celebra a casa nostra una tradició popular i arrelada, la Castanyada, concretament el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, i en algun lloc l’endemà, dia dels Difunts. Però uns quants dies abans aquesta fruita tardorenca ja omple festes escolars, fires, àpats familiars i, des de fa relativament poc, concorregudes celebracions de carrer.
La Castanyada i Tots Sants rubriquen que l’estiu s’ha esvaït definitivament. La terra, que ja ha llevat fruit, espera la sembra que fructificarà l’any vinent; els arbres perden les fulles després de tenyir-les de tonalitats diverses; i el fred comença a fer-se notar, després del bon temps.
La festa de Tots Sants fou instituïda el segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó romà, projectat per l’emperador Adrià i dedicat a les divinitats romanes, el consagrà a la Mare de Déu i als màrtirs del cristianisme. Segles més tard, l’Església va instituir la pràctica de recordar tots els difunts, just l’endemà de Tots Sants. D’aquesta manera, s’adoptava un costum pagà, propi de molts pobles de l’antigor.

Les castanyes i els campaners

+ El ressopó dels campaners, origen de la Castanyada?

L’origen de la festa es relaciona amb l’antiga tradició de tocar les campanes la nit de Tots Sants per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Segons que sembla, els campaners, després de fer repicar les campanes amb força durant una bella estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, que feien passar avall amb un traguinyol de vi. Ja us podeu imaginar que moltes vegades els campaners no estaven pas sols, ans els acompanyava molta gent disposada a compartir aquest ressopó tan senzill com saborós. És d’aquesta manera, prou curiosa, que potser va néixer una tradició que ja s’havia generalitzat a la fi del segle XVIII.

Els panellets

Els panellets es fan a base d’ametlla i sucre.

‘Per Tots Sants, castanyes i panellets’. El costum potser ve de l’antiga tradició de fer un àpat familiar molt ritual després del traspàs d’un ésser estimat; o potser de les ofrenes que els fidels feien a l’església o a la tomba del difunt perquè no li manqués aliment en el viatge al més enllà.

Els moniatos i més tradicions

+ Els moniatos, producte típic de la diada de Tots Sants.

També és costum de consumir moniatos i fruita confitada aquests dies. El codonyat, la confitura de codony, és encara avui una menjar molt típica d’aquestes dates.
A banda les tradicions gastronòmiques, cal fer esment també de les peces teatrals que, temps enrere, es representaven per Tots Sants, com ara el tradicional ‘ball de la mort’, obra parlada que no era exclusiva d’aquesta diada, i ‘Don Juan Tenorio’, del poeta i dramaturg espanyol José Zorrilla, i que pocs espectadors devien entendre! Finalment, i com ja deveu saber, els dies de Tots Sants i de Difunts era tradicional d’anar al cementiri, encara que avui solament s’hi va, en tot cas, l’1 de novembre.

Per saber-ne més:

Informació extreta de :http://www.vilaweb.cat/www/diariescola

EL CARNAVAL i LA VELLA QUARESMA

La Vella Quaresma és una mena de calendari que utilitzem per tal d’anar marcant el pas del temps en les llargues set setmanes quaresmals. La Vella, cal retallar-la el Dimarts Gras, l’últim dia dels Carnestoltes, i cal penjar-la, el Dimecres de Cendra, en una finestra de la casa que doni a l’exterior. Recordeu que cal retallar ben retallat l’espai que hi ha entre peu i peu… Els dissabtes de Quaresma li tallareu un peuet. Així, sempre sabreu quantes setmanes falten perquè arribi la Pasqua…
Au, ja ho sabeu. A pintar la vostra Vella Quaresma com creureu convenient. I si la pengeu a l’escola, recordeu-vos de tallar-li el peuet el divendres; així sabreu quant falta per començar les vacances de Pasqua! Recordeu que no cal guardar la Vella Quaresma! En trencar l’últim peuet cal esgarrar-la o cremar-la. Diuen que això porta sort… i si fora cert?

Entrem i coneixerem perquè per sant Joan a Catalunya es fa festa gran.
El 23 d’abril, festa nacional a Catalunya, Sant Jordi. Es regalen roses a les estimades i llibres als estimats, A sota hi ha penjada la nostra versió de la llegenda: Sant Jordi a Montblanc.
Si vols coneixer millor la llegenda i jugar entra

SANT JORDI:

Festa de grans i xics, basada en la llegenda de Sant Jordi. Aquesta presentació de la llegenda no és ben bé com la que veieu a classe ja que les transicions no poden “penjar-se” igual. La podeu descarregar, ensenyar a casa, explicar als germans …i posar-hi veu com hem fet a classe. Disfruteu del dia de Sant Jordi ! Obrir els altaveus i esperar una miqueta

EL PRIMER TRES DE DEU DE L’HISTÒRIA

SOM COM SOM: A Catalunya som com som I Tenim festes que parlen de nosaltres i aquesta n’es una. No dic la millor però poc m’hi falta. Ah! la pinya, TOTS, és el que dóna l’èxit a l’enxaneta. FORÇA,VALOR,EQUILIBRI I SENY FIXEU-S’HI