L’Edat Mitjana comença amb la caiguda del Imperi Romà d’Occident, fins al segle XV a partir del Renaixement. Es considera l’Edat MItjana com un període d’estancament cultural, que es situa entre la magnífica Antiguetat Clàssica i el Renaixement.

En primer lloc hi havia els dos poder universals: el religiós, representat pel Papa, i el civil, representat per l’emperador.

En segon lloc, es trobava la noblesa, amb relacions de dependència d’uns cavallers respecte a d’altres més poderosos (Vasallatge). Vivien en castells molt ben enmurellats i es dedicaven a fer la guerra. els sistema feudal i les croades portaran el desenvolupament de la música profana.

En aquest mateix nivell, hi havia  els abats i bisbes, que vivien en les grans abadies i monestirs, centres culturals de l’època.

en tercer lloc es trobava elpoble, pobre i analfabet, amb cap possibilitat d’accedir a la cultura, dedicat a la pagesia i a servir els seus senyors.

L’art utilitzat en aquesta època és el Romànic

Erase una vez el hombre: El feudalismo

LA MÚSICA VOCAL RELIGIOSA: EL CANT GREGORIÀ

la música religiosa de l’Edat Mitjana es comença a gestar temps enrere, quan l’emperador Constantí concedeix la llibefrtat de culte religiós als cristians l’any 313. Des de llavors, el cristianisme s’anirà estenent i anirà organitzant la seva litúrgia en la qual el cant serà un element fonamental.

El principal impulsor d’aquesta labor d’unificació i difució de la liturgia va ser el papa Gregori Magne (590-604). Considerat per la tradició com el creador del cant cristià (de aqui ve el nom de Gregorià), en realitat, no va inventar el cant, però sí que en va potenciar l’organització com a manera d’enfortir el sentiment d’unitat cristiana.

Característiques del cant Gregorià:

• És una música dedicada al servei de la litúrgia.
• El idioma és el Llatí.
• La seva funció es destacar la paraula de Deu.
• Textura monòdica.
• Cant a capella, sense acompanyament instrumental.
• Cantat sols per homens.
• El ritme és lliure, determinat per l’accentuació del text.

segons la relació entre melodia i text, diferenciem tres estils de cant:

• Sil:làbic: una nota per síl.laba.
• Neumàtic: dues o tres notes per síl.laba.
• Melismàtic o Florit: més de tres notes per síl.laba.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Qf9JCvXbAbI[/youtube]

LA MÚSICA VOCAL PROFANA

La música vocal profana es desenvolupa paral.lelament a la religiosa.

El moviment trobadoresc sorgeix al sud de França al segle XI i s’estendrà ràpidament per tot Europa.

Els Trobadors eren poetes músics, generalment d’origen noble. Depenent de la zona i la llengua en que cantaven, van rebre diferents noms: trobadors (sud de França), trouvères (nord de França), i minnesänger(Alemenya).

Juntament amb els trobadors també hi havia músics ambulants, denominats Joglars que recorrien els castells i els pobles entretenint el públic amb cançons, representacions i jocs d’acrobàcia. els joglars interpretaven les cançons dels trobadors o del senyor al qual servien.

Característiques de la música vocal profana:

• Escrites en llengues vernacles.
• Temes fonamentals: L’amor cortès i l’esperit cavalleresc.
• Música vocal de textura monòdica.
• Amb acompanyament instrumental.
• Es recopilen en Cançoners.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GD3VsesSBsw[/youtube]

També hi ha cançons profanes en llatí anomenades “cançons de goliards”. Els goliards eren estudiants i frares vagabunds que interpretaven cançons de caràcter satíric, de crítica política o religiosa i d’amor carnal. les cançons de goliards estan recopilades en un cançoner del s.XIII titulat Carmina Burana.