A primer curs, hem après a llegir i escriure durant el primer trimestre.  Us proposem  un  llibre que us pot ajudar a fomentar el gust per la lectura desl vostres fills/es.

“COM EXPLICAR CONTES”  de Sara Cone Bryant

Publicació: Barcelona,  Biblària, 2003

Descripció: 231 pàg.

Col·lecció: Nadal

• Idiomes: Català i castellà

 

 

 

 

 

“Si vols un adult amb un pensament creatiu, de petit explica-li contes;

si el vols ademés més savi, explica-li més contes”. (A. Einstein)

 

 

Fragments de COM EXPLICAR CONTES

de Sara C. Bryant:

Un conte és, en primer lloc i essencialment, una

obra d’art. Un conte bonic està destinat a

encisar, tant com una estàtua bonica o un

quadre bell. La seva funció consisteix a produir

joia. Causar alegria; i mitjançant aquesta alegria,

exercitar i nodrir l’esperit […] Per tant, explicar

contes és, abans que tot, un art de distreure;

com passa amb el teatre, la seva finalitat

immediata és el plaer de l’auditori; el seu plaer,

en primer lloc; la seva instrucció després.

 

[…] He pogut entendre la tria d’uns infants als

quals, recentment, se’ls va demanar que triessin

els seus contes predilectes. La pregunta va ser

feta per diverses persones a molts d’infants de

diferents categories, individualment o per grups.

Pel que fa a la classe dels més petits, la resposta

va ser: Els tres óssos, Els tres porquets i El conte

de la vella i el seu porc.

 

Un breu examen d’aquestes tres històries ens

en revela una característica comuna: la rapidesa

en l’acció. Constantment hi passa alguna cosa.

Cada paràgraf de la narració és un esdeveniment.

No s’hi perd temps en explicacions o

en descripcions pintoresques o sentimentals.

No es tracta pas del que pensava la gent, o del

que sentia, sinó del que feia.

 

Un altre caràcter comú: tal com rellegiu aquests

contes tan breus, us adoneu que cada

esdeveniment ofereix un quadre complet a la

imaginació, i aquests quadres són formats pels

elements més simples. Són els que l’infant ja

coneix. Es tracta de coses que veu o sent

cada dia, tenyides, però d’una ombra de

misteri, cosa que les fa més agradables. Per

exemple, en el conte dels Tres óssos hi surten

objectes ben familiars: una casa, cadires, llits,

plats… Però són els plats, els llits, les cadires i

la casa de tres óssos. Vet aquí l’element

meravellós, i amb aquest lleuger matís n’hi ha

prou per transformar l’escena.

 

Un tercer element característic són una certa

quantitat de repeticions.

 

Tenim aquí, doncs, ben definits, tres caràcters

comuns a aquests contes que els infants estimen

tant: acció ràpida i seguida, imatges familiars

tenyides de meravella, i més o menys,

repeticions. […]

 

COM CAL EXPLICAR ELS CONTES?

Vet aquí una pregunta molt breu que exigeix

una resposta molt llarga. Però intentarem

sintetitzar.

 

Què cal “exigir” a un narrador: ningú no pot

descriure un quadre que no ha vist o interpretar

el que no ha comprès. El narrador ha d’assimilar

la història per poder-la explicar; cal aprendre’s

el conte. Cal conèixer la història en els detalls

més íntims i assimilar-la tan completament que

arribi a convertir-se en una mena d’experiència

personal. Compte, l’assimilació no vol dir pas

memorització.

 

Preneu-vos seriosament el conte que

expliqueu. Per molt absurd que us sembli,

encara que el trobeu massa ple de repeticions

inútils, recordeu que si val la pena explicar-lo,

val la pena explicar-lo bé, i tracteu-lo amb

respecte.

 

Expliqueu-lo simplement, lògicament, dramàticament

i amb entusiasme. Tingueu calma, en un orador no hi

ha res més lleig que una excessiva rapidesa en l’exposició.

 

Resumint, l’èxit en l’art de narrar comprèn la simpatia,

la comprensió i l’espontaneïtat. Cal apreciar el conte i,

servint-se de la imaginació, deixar-se dominar per

l’esperit del conte, cal dir-lo amb tot el cor, senzillament,

vivament, joiosament.

 

Des que és ben petit, l’infant espera abans d’anar-se’n

a dormir sentir que li dieu a cau d’orella les paraules

màgiques: “Hi havia una vegada…”