Mentre em llegia el llibre de Wonder, em vaig fixar que en comptes de posar ” a tota la sala” van posar “a tota al sala”, com podeu veure a la foto de dalt, van girar la “a” i la “l”, no és una falta d’ortografia però sí un error de picatge, oi?
Ahir vaig anar a un bar del poble d’Amer, em vaig fixar amb el menú i vaig veure que estava ple de faltes.
La primera falta va ser la de les gambes “arrebosades”, ja que van escriure la paraula “arrebossades” amb una “s” quan ha d’anar amb dues.
La segona falta que vaig veure va ser la de xoriç. La van escriure amb accent a la “i” més d’una vegada.
L’última falta que vaig veure va ser la paraula “bacon”. En català s’escriu “bacó”. El que em va sorprendre va ser que en un lloc ho van escriure malament i en un altre el van escriure bé.
S’ha trobat a Espanya una mandíbula pertanyent d’un homo neanderthalensis, una espècie humana que va viure fa uns 300.000 d’anys, en el paleolític, dins de la prehistòria. S’hi van trobar restes d’un tipus de molsa, que contenia penicil·lina, un antibiòtic utilitzat a l’actualitat, i els calmava el dolor.
Mohamed El Habri, 1r d’ESO
La Cellera de Ter és un poble molt actiu culturalment i les entitats del municipi participen en tots els actes possibles. Un dels més importants, esperat durant tot l’any, és la Matança del porc, que aquest any ha celebrat la 44a edició. És una festa molt especial perquè agrupa totes les franges d’edat i cadascú pot realitzar-hi una tasca diferent per col·laborar amb la comunitat.
Durant el matí, unes quantes paradetes ocupen els carrers propers a la zona del dinar. D’aquestes, m’agradaria destacar les que són d’una entitat cellerenca, com les de l’Agrupament Escolta Puig d’Afrou. També s’exposen imatges i objectes antics que il·lustren el passat del municipi i s’ofereixen visites guiades al campanar.
Zona de taules.
A l’hora de dinar, se serveixen fesols amb greixons, carn magra, botifarra i fetge amb mantellina, un plat molt típic del poble. L’àpat va agrupar, enguany, un miler de persones, xifra que demostra l’èxit de la celebració. No només reuneix gent del poble, sinó que molts visitants encuriosits hi assisteixen! I la millor dada és que la gran majoria d’ells repeteixen l’experiència.
Cellerencs cuinant el menjar.
Finalment, us convido a mirar aquest vídeo, que parla sobre l’esdeveniment d’ahir i n’explica molt bé les característiques: http://www.laselvatv.cat/noticies/827-un-miler-de-comensals-a-la-44a-festa-de-la-matanca-del-porc
El 9 de març de 2017, després d’un dimecres carregat de celebracions, tant en motiu del dia de la Dona Treballadora com per la victòria inesperada del Barça, ha estat un dia reivindicatiu. Una vaga general havia estat convocada legalment pels sindicats STES, CCOO i UGT. Això vol dir que no només era d’estudiants, sinó que també podien adherir-s’hi professors i obrers.
El principal motiu de la vaga era mostrar el desacord amb la política educativa del Govern d’Espanya i manifestar el desig de participar més en les negociacions educatives, perquè els representants dels professors només van poder opinar durant un quart d’hora a la subcomissió parlamentària.
A Girona, el Sindicat d’Estudiants també hi ha organitzat una manifestació, en suport a l’intent d’evitar l’aprovació d’un sistema educatiu molt pitjor que l’actual.
Manifestació a Girona
La manifestació ha comptat amb una àmplia participació per part de l’alumnat del nostre institut, el Rafael Campalans. Alguns d’ells, com a membres del Sindicat d’Estudiants, fins i tot han estat involucrats en el procés d’organització de la trobada.
La vaga és un dels mètodes més antics -i per tant, potser més útils- de queixar-se contra quelcom de la societat i cal aprofitar aquestes convocatòries per donar suport a les teves idees!
Ahir 8 de març, es va celebrar el dia Mundial de la Dona. Dia en què les dones defensen els seus drets.
És un dia aprofitat per reivindicar el dret a la igualtat entre els dos gèneres denunciant el masclisme i els micromasclismes. Avui en dia, la dona encara és considerada inferior a l’home i en ocasions és tractada com si fos un objecte. Tot i que hem avançat, la dona actualment cobra més o menys un 24% menys que l’home treballant del mateix.
Des del passat dijous fins ahir, alguns alumnes de primer de batxillerat del nostre institut, el Rafael Campalans d’Anglès, han estat a Roma per a realitzar un viatge cultural. Els viatges que es fan a l’institut són sempre molt positius i enriquidors perquè aporten als estudiants un complement de la matèria estudiada a l’aula i, a més, són divertits perquè els permeten passar uns dies inoblidables amb els seus companys i amics. Com que estic segura que aquest viatge n’ha estat un clar exemple, he decidit fer algunes preguntes a l’Estel, la Laura i la Sira, tres estudiants del col·lectiu que l’ha realitzat.
Coliseu romà
-Havies estat a Roma prèviament?
-Estel: No havia anat mai a Roma però sí a altres parts d’Itàlia. És per això que moltes coses italianes ja les tenia assimilades.
-Laura: No, aquesta ha estat la primera vegada.
-Sira: Sí, quan tenia 4 anys amb la meva família.
-Quin ha estat el lloc de Roma que més t’ha agradat?
-Estel: Tota la ciutat m’ha agradat força però el meu lloc preferit ha estat la plaça, la basílica i la cúpula de Sant Pere, a la Ciutat del Vaticà.
-Laura: M’és difícil escollir un sol lloc. La basílica de Sant Pere i el Panteó són els que més m’han impressionat.
-Sira: Tot Roma perquè he trobat que tenia molt d’encant però potser el que més m’ha agradat ha estat el Fòrum Romà, la basílica de Sant Pere i la plaça que hi ha al davant.
El Vaticà
-Consideres que durant aquests dies, tot i haver sortit de l’aula, has continuat aprenent?
-Estel: Sí, he après moltíssim perquè ha estat un viatge cultural. Havíem de fer un dossier i això requeria la nostra atenció, però l’aprenentatge ha estat d’una manera més visual i atractiva que a l’hora d’estudiar d’un llibre i descentralitzat perquè ha englobat diverses àrees.
-Laura: Sí. Hem aprofundit en història, art, matemàtiques…
-Sira: Sí, he après molt perquè els professors que teníem, que eren de llatí i història de l’art, ens han pogut explicar molt bé tots els conceptes i gràcies a ells he pogut entendre millor la història i apreciar molt més l’art.
-Recomanaries aquest viatge d’estudis als propers estudiants de batxillerat de l’institut?
-Estel: Sí, el recomanaria totalment perquè ha estat un viatge molt maco i Roma m’ha agradat molt, però abans d’anar-hi s’ha de tenir clar que és un viatge cultural i no pas lúdic; és important anar-hi disposats a aprendre i a visitar molts monuments diferents.
-Laura: Oi tant que ho recomanaria! Poder-te passejar per un edifici, contemplar unes obres d’art al lloc on es troben…és molt diferent que mirar-ho en un ordinador o llibre! A més, valoro molt positivament el fet de tenir uns professors que ens anessin informant del més destacat dels llocs que visitàvem. La situació de l’hotel on ens allotjàvem era ideal perquè podíem desplaçar-nos caminant cap als diferents indrets.
-Sira: Sí, els el recomanaria perquè realment si t’escoltes els professors s’aprèn molt i ha estat bastant entretingut. Si hi vas amb gent amb qui t’hi avinguis, pots passar-t’ho molt bé!
-Tens alguna anècdota del viatge a destacar?
-Estel: No hi ha hagut cap anècdota concreta a destacar, però tot el viatge en general ha estat digne d’explicar.
-Laura: Un dia vam arribar a caminar 16 quilòmetres!
-Sira: No, no tinc cap anècdota, encara que ens ho hàgim passat molt bé.
Roma
-Quin és el següent lloc que t’agradaria visitar amb els teus companys i amics?
-Estel: Potser París o Berlín. Si haig de triar-ne una, potser Berlín perquè mai hem anat a Alemanya amb l’institut i a França, en canvi, sí.
-Laura: Com que m’agrada tant viatjar, crec que qualsevol lloc seria fantàstic.
-Sira: M’agradaria visitar tots els llocs, potser Londres, París o Berlín. O fins i tot Madrid o Barcelona que són ciutats més properes!
S’està preparant una recollida de bicis de qualsevol mida (tot i que per edat, es prefereix mida infant), per tal que uns nens de l’Àfrica, tinguin mitjà de transport per anar a l’escola, ja que la tenen a 10 km de casa seva.
La recollida es farà a l’escola Bell-Lloc de Girona, la setmana que ve. També s’ofereixen a venir-les a buscar en cas que no les podeu portar.
Agraeixen molt la vostra col·laboració:
Si teniu alguna bicicleta que vulgueu donar, col.laboreu-hi!
Fa uns dies em mirava una web que em van ensenyar i vaig veure que hi havia un test bastant curiós. Mentre el feia em va aparèixer una paraula que em va fer riure i tot: cavallo. Es referia a cavall, però se’ls havia escapat una O de més al final.
El dissabte passat vaig fer nit a Can Torra -una casa a mig camí de Puig d’Afrou amb funcions de refugi- i de bon matí, en despertar-me, vaig trobar-m’hi un grup de gent que avituallava uns corredors que, a mesura que va transcórrer el dia, van anar passant pels voltants de la casa. Quan vaig preguntar de quina cursa es tractava, vaig rebre un nom que no havia sentit mai i, en arribar a casa, aquest desconeixement va contrastar amb la meva sorpresa en veure que era una cursa que ja s’havia celebrat més d’un any. De fet, aquella n’era la segona edició.
Programa de l’esdeveniment
El Canicross i Running “Els Peluts” barreja clarament la raça humana amb l’animal i va sorprendre’m la proximitat d’activitats com aquestes, que jo només havia vist en pel·lícules. Hi ha la possibilitat de realitzar la cursa amb la companyia d’un gos, fer-la corrent sense animals i caminant com a marxa. Fins i tot hi ha un premi infantil per als nens que no superin els 10 anys! El Canicross, segons he pogut comprovar per internet, és una activitat amb una gran moguda d’aquells que estimen els gossos.
Participants del Canicross
He cregut, doncs, que podia ser interessant escriure aquesta notícia sobre una activitat del meu poble que desconeixia i que estic segura que en els propers anys augmentarà la mobilització popular, reflectint la bona iniciativa i el gran interès de l’esdeveniment.