El mes passat havia de llegir un llibre titulat “El misteri de l’illa de gel”.
Havia llegit la meitat del llibre (més o menys) quan em vaig fixar en un error. Van posar una coma, i el mot que venia després d’aquesta en majúscula!
Aquesta errada no és gaire greu, ja que segurament tan sols va ser un petit error alhora de teclejar. És veritat però, que si s’haguessin llegit el llibre, atentament, abans de publica’l, haurien trobat aquest error.
L’altre dia estava caminant per Santa Coloma de Farners quan em va cridar l’atenció un cartell. I és que aquest cartell tenia un munt de faltes. Primer de tot en tot el cartell no hi ha ni un accent i per acabar, al final hi ha escrit ben clarament: “correo”. Cosa que en català seria: correu. Jutgeu vosaltres mateixos.
Berta Novas 1r ESO
Fa dues setmanes vaig anar a comprar fruites i verdures en una botiga de queviures d’Anglès quan de cop em vaig adonar que hi havia una paraula mal escrita. Van posar “broquil” en lloc de “bròquil”. “Bròquil” porta accent perquè és una paraula plana acabada en consonant.
Aquesta falta no l’haurien fet si s’haguessin repassat totes les paraules que volien posar per anunciar els productes. Sent un comerç haurien de vigilar més tots aquests petits detalls!
Aprendre llatí, llengua actualment considerada morta, pot ser vist com una pèrdua de temps i un esforç innecessari per part d’algunes persones. Molts dels estudiants de quart d’ESO que cursen aquesta assignatura creuen que les llargues traduccions i les diferents declinacions no els serviran de gaire res a la vida, atès que pot ser difícil trobar-hi una aplicació palpable. La VII Trobada d’alumnes de llatí de 4t d’ESO a Roses va ser la forma excel·lent de fer-nos adonar que aquesta llengua és encara molt viva. Personalment, va servir-me per veure que hi ha molta gent que l’estudia i que compartim el deure de saber valorar-la.
Foto de la trobada. Font: Facebook de l’ajuntament de Roses.
Més de 400 estudiants gironins vam trobar-nos de bon matí a La Ciutadella de Roses per realitzar un conjunt d’activitats relacionades amb la llengua i la cultura llatina. Cada grup, conformat per nois de diferents instituts, va passar per quatre tallers. Aquests grups portaven noms de divinitats gregues i llatines. El meu, que es deia Hera, va fer un taller de jocs de l’època romana, un segon de vestits i accessoris i un darrer on vam fer un amulet, altrament conegut com la bulla. Tothom, a més, va passar pel museu per completar un qüestionari. Un cop acabades les activitats, vam arribar-nos al teatre del municipi per veure els actors de l’escola de teatre El Galliner de Girona representant Els suplicants, una adaptació de l’obra clàssica d’Èsquil en què la comparaven amb la crisi actual dels refugiats. Va ser un espectacle molt emotiu i després de la funció vam tenir l’oportunitat de parlar del rerefons de l’obra amb els actors.
Espero que moltes altres generacions puguin gaudir d’aquesta trobada tan divertida i puguin aprendre llatí perquè, tal com deia Sèneca: «timendi causa est nescire», que vol dir que la ignorància és la causa de la por. I sempre és millor viure sense por!
Foto de la camiseta de la trobada. Font: Facebook de l’ajuntament de Roses.
Mentre passejava en una fira, vaig fixar-me en una parada de retoladors, i, de sobte, quelcom en els cartells no em quadrava.
Quan vaig mirar els cartells que hi havia just darrere els venedors, em van fer mal els ulls de veure que no van tenir en compte que el producte que ells venen, que són retoladors s’escriu amb “o”, i no amb “u” encara que es pronunciï com aquesta darrera. Però encara me’n va fer més en veure que només d’aixecar una mica el cap, en un rètol gran (fet amb ordinador) “retoladors” estava ben escrit! I és que, a vegades, només ens fa falta observar una mica més…
Pia Bonadona, 4t ESO
Acabem de començar la primavera, i és que, aquest any, no ha vingut sola! Txarango, el grup de música que està revolucionant el panorama musical català, ha publicat un nou disc: El cor de la terra.
Txarango va arrencar el 2007, quan diferents musics procedents del Ripollès, Osona i de la Garrotxa van començar a fer diversos concerts per Catalunya. Tres anys després, al 2010, van publicar Welcome to Clownia, precedit de Benvinguts al llarg viatge, publicat a principis del 2012. El març del 2014 van sorprendre’ns amb un nou disc, Som Riu i, amb ell, va començar un festival musical, teatral i de circ celebrat a Sant Joan de les Abadesses anomenat Clownia Festival, on s’hi van reunir una quinzena de grups i cantants majoritàriament catalans.
Un cop acabada “la Tempesta”, la gira de Som Riu, els components de Txarango van implicar-se en diferents projectes solidaris, donant suport als refugiats a Idomeni, col·laborant amb la obertura d’una escola d’arts a Casamance, al Senegal, per a la implicació i creació d’oportunitats pels joves de la zona; van continuar donant suport i col·laborant amb Pallassos sense Fronteres i continuant “LA FAM NO FA VACANCES”, un projecte per fer una gran acció contra la pobresa i donar visibilitat a la campanya d’estiu dels aliments, entre molts d’altres.
Tanmateix, fa aproximadament una setmana, Txarango ens va sorprendre de nou amb la publicació de la primera cançó del seu nou disc El cor de la terra, anomenada “Una lluna a l’aigua”. Durant la setmana passada vam poder anar descobrint, cada dia, una cançó nova d’aquest disc tan esperat.
De moment, sembla que ha tingut una molt bona rebuda per part dels qui han escoltat aquest nou disc, que l’han definit, entre d’altres maneres, com inspirador, bonic, increïble i màgic.
I és que l’estrena d’aquest nou disc a coincidit amb la inauguració del Festival Strenes de Girona, un festival on els artistes catalans presenten els seus nous treballs i inicien (o finalitzen) les seves gires. Així doncs, Txarango va inaugurar el festival gironí i va presentar el seu nou disc, fent de la inauguració de l’Strenes, la més multitudinària en els darrers anys.
Txarango ja té programats els pròxims concerts de la seva nova que, n’estic segura, no passarà desapercebuda.
Pia Bonadona, 4t ESO
Darwin, Austràlia, sembla el lloc ideal per fer descobriments increïbles. Doncs just a les costes d’Austràlia, uns pescadors van pescar aquesta misteriosa criatura. Es tracta d’una varietat de vaqueta blindada, una espècie que viu a les profunditats marines. És caracteriza per estar coberta per pesades plaques, i en ocasions, les té recobertes d’espines.
Aquest exemplar, va ser pescat a 300 metres de profunditat, en la franja que separa Austràlia d’Indonèsia.
Buscava informació per completar un exercici i a la “Wikipédia em vaig fixar en una falta ortogràfica. Resulta que havien escrit “clasica” en comptes de “clásica”. S’havien deixat l’accent i en castellà, aquesta paraula s’accentua perquè és esdrúixola. Les pàgines web han de procurar d’escriure bé totes les paraules, ja que les veuen i consulten moltes persones!
La cançó “Despacito” de Luis Fonsi ha batut tots els rècords a “Streaming”, és a dir la cançó que més vegades s’ha escoltat per dia. A Espanya és record amb més de 600 mil streams diaris, igual que passa a Mèxic. “Despacito” és a més número 1 a les llistes d’Argentina, Colòmbia, Xile, Uruguay, Ecuador, Panamà, Costa Rica, República Dominicana, Perú i als Estats Units és al lloc 126è. A nivell mundial va esdevenir número 1 a la llista més viral dels “Top 50” a Spotify, i actualment ocupa el sisè lloc. A YouTube també ha impressionat amb més de 147 milions de visualitzacions en menys de 16 dies. També ha arribat a ser el vídeo que més es veu diàriament en aquests moments.
L’altre dia vaig anar a Barcelona, i en un bar hi havia un cartell on hi sortia la paraula “càmaras” que en català s’escriu “càmeres”, amb E, no pas amb A!
