És evident, tal com diu el títol de la notícia, que els Pastorets fan Nadal. Quan veig els primers cartells que els anuncien pels carrers del poble, començo a adoptar l’esperit nadalenc de cada any, que aporta escalfor als nostres cors però que alhora deixa anar una ràfega d’aire fresc que ens ajuda a seguir el curs escolar un cop acabades les dues setmanes de vacances. Aquest esperit tan exclusiu del desembre inclou els llargs àpats familiars amb els incomptables torrons i els brindis que acaben tancant-los; els milers de regals que acaben apilonant-se a les cases i que fan sentir-nos més ben acomodats; les cares d’il·lusió de tots els infants i també les dels adults, tot s’ha de dir, quan van a esperar els Reis o desabriguen el Tió; l’alegria i la joia de poder iniciar el nou any al costat dels amics que més t’estimen; i també els famosos Pastorets, que ens agrupen a tots en un mateix record, el de fa tants i tants anys, quan va començar a brillar aquesta màgia del Nadal.
Sempre és bo recordar d’on vénen aquestes tradicions tan velles però tan presents encara per poder commemorar-les. I els Pastorets són la manera més amena d’entendre com va anar la història del naixement de Jesús, perquè hi és presentada en forma de teatre amb diàlegs divertits i, en alguns casos, amb tocs d’humor.
A les rodalies de l’institut en tenim diverses representacions, de les quals jo en conec dues: els Pastorets d’Anglès, que he anat a veure, i els de la Cellera, en els quals actuo. Tots dos expliquen la mateixa història, és clar, però estan enfocats de formes completament dissemblants.
Els d’Anglès, que van ser representats els dies 23 i 25 de desembre a la Burés, compten amb el jovent del poble, que engloba més o menys gent d’entre 16 i 25 anys, com a actors, i els directors han apostat per un espectacle força modern, que inclou moltes bromes relacionades amb l’actualitat i uns diàlegs agradables i fàcils de seguir.
Dimonis dels Pastorets d’Anglès.
Els Pastorets de la Cellera, en canvi, segueixen un estil més clàssic i compten amb actors de totes les edats, des d’un nadó de menys d’un any com a nen Jesús fins a gent de més de seixanta. La primera funció va ser el dia 26 a la tarda i ara en queden dues, el dia 30 a la nit i el dia 1 a la tarda les entrades de les quals encara poden ser comprades. Aquests dos dies, però, tot i conservar l’esperit clàssic que els caracteritza, seran representats amb bromes també relacionades amb els esdeveniments més irònics o característics de l’any.
Infern dels Pastorets de la Cellera.
Àngel, dimoni i pastor dels Pastorets de la Cellera.
No cal perdre, doncs, aquesta tradició tan interessant que ens ajuda a entendre el perquè de les festes més màgiques de l’any i és bo saber que als nostres pobles hi ha un munt de gent disposada a conservar-la.