Hola, som la Mar do Nascimento, la Mireia Ramos i la Júlia Carreras, alumnes de 2n d’ESO que formem part del grup més de8.
Hem estat buscant informació sobre l’antic castell d’Anglès, aquí us en mostrem els resultats:
La història d’Anglès:
- El poble d’Anglès va ser format per uns monjos benedictins de Sant Medir al segle IX.
• Primer el poble d’Anglès era Anglès i la Cellera.
• Quan va créixer la població es va construir un castell termenat(a més de la defensa del territori també esdevenia centre polític i administratiu de la zona).
• Els vescomtes de Girona eren els propietaris del castell.
• El castell d’Anglès apareix esmentat per primer cop en el testament de Guerau V de Cabrera (1242), que deixà en herència el vescomtat de Cabrera al seu fill Guerau VI, mentre que crea per a un altre fill, Ramon, un petit patrimoni format pels castells d’Anglès i Brunyola.
• El castell d’Anglès estava situat en un punt alt del poble, un lloc molt estratègic. Primer el castell només tenia una torre de base circular, rodejada d’un recinte emmurallat. Després s´hi va afegir un pati d’armes, torres, cisternes, estables, forns, sitges. L’any 1350 el castell va ser reconstruït.
El que ha quedat del castell d’Anglès:
Ben poques restes ens queden avui del que fou el castell d’Anglès:
• Fins fa pocs anys es conservava la cisterna, en el lloc que avui ocupa el pàrquing de la Plaça de la Vila.
• La Plaça de la Vila corresponia a la plaça d’armes del castell, de la qual només ha perdurat en els temps la seva forma trapezoïdal.
•Respecte al castell, al segle XVI va quedar absolutament arrasat per les tropes franceses.
• Pel que fa a la torre de l’homenatge, sabem que fou enderrocada en plena revolta remença (segle XV), per Pere Joan Sala.
• I també sabem de l’existència de l’antiga era del castell, també situada prop de la plaça de la Vila.
• En darrer terme, si s’excavés en el lloc que ocupava l’antic castell probablement sorgirien restes de les masmorres.
El mercat medieval:
L’anomenada Plaça de la Vila era l’antic pati d’armes del castell. Fins al 1995 se celebrava tots els diumenges el tradicional mercat setmanal instituït pel rei Jaume I el 1294.
El 18 de febrer de 1294, Jaume II va signar una disposició a favor de Ramon de Cabrera, concedint a la vila d’Anglès el privilegi de celebrar un mercat setmanal. D’altra banda, a la plaça s’hi concentraven serveis com la carnisseria, la gabella o la taverna.
Muralles medievals. El recinte fortificat d’Anglès:
Al segle XIII, la part més poblada de la parròquia d’Anglès era el nucli proper a Santa Maria de Sales (La Cellera), mentre que l’actual vila es reduïa només al castell i a unes quantes edificacions dins el recinte emmurallat (que es va anar allargant amb el temps).
Podrien haver existit dos recintes emmurallats:
Un de primitiu, que voltaria estrictament l’edificació del castell. Un altre de posterior, que inclouria ja tota una sèrie d’habitatges que s’havien anat construint a l’empara del castell. En una reconstrucció hipotètica, el segon clos emmurallat envoltaria el que avui és la plaça de la Vila, i els carrers del Castell, Major i d’Avall.
Els portals:
A Anglès, els portals estaven situats:
1. Al final del carrer Major, a l’altura del núm. 16. Era el portal de Sant Miquel, que entra en desús a partir del segle XVI;
2. Al principi del carrer Empedrat;
3. Donaria al barri de Santa Magdalena, per enllaçar amb el camí cap a Sant Martí i Blanes.
Carrer d’Avall: procés de formació:
Al carrer d’Avall les cases més velles daten del segle XVI. És curiós veure com, a la banda que queda més pròxima a la plaça, la majoria de les cases en què es veu la data, aquesta és de mitjans de segle XVI i, en canvi, a l’altra banda, predominen les cases del segle XVII. La casa “Can Tino”, és la més antiga que tenim.
Molins medievals:
La construcció que tenim al nostre costat era l’antic molí del castell (dóna nom a l’actual carrer del Molí). En època medieval, la funció principal dels molins era moldre cereals per a fer-ne farina. A Anglès tenien de tres molins, tots tres situats fora de l’antiga muralla: Perarnau, Cuc i molí del castell (avui dia conegut com “de Ciscot”, en referència a l’últim moliner). En aquells temps, els molins eren propietat de nobles i eclesiàstics.
