En línies generals, la disposició del relleu de l’Alt Penedès és senzilla: una depressió allargada i un marge de muntanyes que la limiten per tot arreu, excepte pels extrems NE i SW.
Bona part de la comarca (el 76%) és situada per dessota dels 400 m, i correspon als terrenys de la depressió, una tercera part dels quals no arriben als 200 m; en conseqüència, i de manera anàloga a moltes altres comarques catalanes, es poden diferenciar dos sectors característics i d’extensió desigual: la plana i les muntanyes.
Les muntanyes
La Serralada Prelitoral amb la serra d’Ancosa, les serres de Mediona, de Font-rubí (799 m.) i el massís del Montmell (861 m.). La
La Serralada Litoral amb el massís del Garraf, les serres de l’Ordal, Olèrdola i el massís del Puig de l’Àliga.
La plana
Entre aquestes dues serralades s’obre l’ampla plana que forma part de laDepressió Prelitoral i que és com un gran passadís que ve de les comarques de la Selva i del Vallès i s’obre al mar a la comarca del Baix Penedès.
a