Com tots sabem hi ha diverses maneres de consumir drogues, casi totes de manera il·legals, menys una excepció en l’ús medicinal. Amb això podem distingir dos tipus de consumidors: els consumidors que prenen droga per motius de salud i el consumidors que prenen droga per motius d’addicció. Els dos tipus de consumidors demanen legalitzar  el consum de droga, però no estan d’acord en legalitzar les mateixes substàncies.

En l’àmbit clínic es demana que es legalitzi la marihuana, ja que aporta beneficis per a la nostre salut, com per exemple retardar l’Alzheimer, eliminar cèl·lules cancerígenes i alleugar el dolor en els pacients. Per altra banda, hi ha els que volen legalitzar altres tipus de drogues pel seu consum propi, com per exemple, el hachís. Aquesta droga és molt perjudicial pel nostre organisme i pot comportar molts efectes secundaris com per exemple l’augment d’ansietat. 

Continua llegint →

Malgrat que actualment el feminisme és un concepte totalment integrat en la nostra societat, que aparentment pot semblar molt evolucionada i avançada respecte a èpoques anteriors, no som conscients que encara ens queden molts passos a fer per canviar alguns aspectes de la mateixa. Fem passar per desapercebudes moltes actituds que, si les analitzéssim detingudament, veuríem que discriminen la dona i la tracten d’una manera inferior a l’home, demostrant clarament aquesta manca d’igualtat de gènere.

La igualtat de gènere és un tema rellevant en l’actualitat, tot i que encara queda camí per recórrer. I és un tema que s’ha de tractar a les escoles, des de ben petits, ja que la societat presenta una cultura, una educació i una població masclista i sexista. Un dels instruments principals en la socialització és l’educació, i per tant, és des d’aquí des d’on cal treballar per aconseguir el canvi social.

Com bé s’ha dit, tot es resumeix en l’educació que rep cadascú, ja que és un factor molt important, tant a casa com a l’escola. L’educació és la base sobre la qual es recolliran les actituds i els comportaments de les persones en un futur. La manera en què cada persona és educada o tractada farà que adquireixi i repeteixi uns patrons de conducta que porten, en alguns casos, a molts hàbits de maltractament.

Sense aquest gran pas serà difícil aconseguir una societat feminista i igualitària per a tothom.

Per Martina Solé

Para todos esos amantes del salseo extremo, este mes se estrena la tercera temporada de “La isla de las tentaciones”. Cinco parejas van al programa a poner a prueba su relación, es decir, su fidelidad, confianza y celos pasando varias semanas separadas y rodeadas de una decena de solteros y solteras llamados “tentadores”,cuya única misión es buscar el amor y destruir así su relación. 

Este es el tipo de programa que o bien odias o bien te encanta. Tal y como se puede ver, su ranking de audiencia es muy elevado ya que supera a otros programas televisivos como el “Hormiguero”. No podemos negar que es un programa entretenido, pero realmente, ¿qué valores se fomentan en este programa? 

Continua llegint →

Tard o d’hora, totes les persones hauran de tributar a Hisenda una part del seu sou per contribuir a mantenir l’estat del benestar.

Espanya és un país que sempre s’ha caracteritzat per tenir uns impostos elevats i és un dels països de la Unió Europea amb més quantitat de deute públic.

No obstant, aquestes últimes setmanes ha sorgit el debat sobre si els impostos a Espanya són massa alts, després què diversos personatges públics comuniquin que marxen a Andorra, un país on el percentatge d’IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques) és molt més baix que a Espanya (al voltant del 30%).

El fet que el percentatge sigui molt menor a Andorra, fa que nombrosos empresaris, esportistes (gent amb diners) se’n vagi a viure al territori Andorrà per poder així estalviar-se una bona quantitat de diners.

La realitat és que la marxa de grans capitals (sobretot d’empreses atretes per les facilitats d’invertir en un altre país) fa que el PIB espanyol es vegi perjudicat.

Una bona solució seria intentar reduir al màxim la despesa pública supèrflua (sous excessius dels polítics, ministeris ineficients i innecessaris…) per poder-se permetre reduir el tipus impositiu i aplicar mesures per incentivar la inversió i l’activitat empresarial.