Últimament s’està parlant molt del cas de Plus Ultra, una companyia aèria que ha estat rescatada pel govern espanyol. Aquest rescat ha obert una nova polèmica entre les aerolínies aerees espanyoles, ja que es parla de prioritats, interessos i discriminació.

El cas ja s’està investigant, ja que es sap que el rescat ha costat uns 53 milions d’euros i tot apunta a un cas de malversació, en aquest supòsit es podria denunciar l’ajuda econòmica rebuda. La denúncia qüestiona que l’aerolínia no havia de ser destinatària d’aquestes ajudes al no complir amb els requisits fixats per la Unió Europea, a més que opera amb el 0,03% dels vols a Espanya i ha registrat números vermells des que es va fundar en 2011 . A més, adverteix que té pèrdues de deu milions d’euros i només té un avió en actiu, amb 17 anys d’antiguitat. Per altra banda, l’aerolínia es defensa en un comunicat que “ha estat totalment transparent amb les dades, processos i requeriments per accedir a l’ajuda temporal que se li ha concedit”.

En tot cas, es veu clarament que hi ha una rivalitat molt forta entre les dos posicions, ja que es una xifra econòmica molt elevada per una aerolínia que segurament acabi desapareixent amb un únic avió operatiu. També es presenten moltes crítiques per l’elecció d’aquesta aerolínia en concret, ja que grans aerolínies com Ibèria també ho estan passant molt malament i no estan rebent cap ajuda per part del govern.

Per acabar, crec que el rescat de Plus Ultra és una malversació de diners públics que d’una manera o d’altra tenia com a destí la aerolínea des del primer moment, per no parlar de tots els interessos que actualment no coneixem i que estan darrere d’aquest cas. Esperem que la justicia faci el seu treball correctament perquè els diners dels ciutadans no vagin a parar a “xiringuitos” de l’estat.

Per Nil Montejo