Qui és?
Alfred Bosch va néixer a Barcelona l’any 1961 en el si d’una família nombrosa de l’esquerra de l’Eixample i va formar-se a l’escola britànica. La seva infantesa va desenvolupar-se amb tota normalitat durant el període de la dictadura franquista. A causa de la seva curta edat no va arribar a lluitar mai des de la resistència contra el règim, però, tot i això, no va ser aliè ni a la persecució que va patir la llengua catalana ni a la privació de llibertats de què va ser víctima la societat espanyola.
La literatura no va tenir una presència especial en la seva vida familiar, però el fet d’estudiar a l’Escola Britànica va proporcionar-li l’aprenentatge d’una nova llengua, l’anglès, i per extensió va permetre-li obrir la ment a nous registres, però sobretot va possibilitar-li tenir diverses visions d’una mateixa realitat.
El 1979 va matricular-se a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va cursar la carrera d’Història, com a resultat del seu interès pel pas del temps. La seva afició per la literatura va començar a desvetllar-se-li durant aquesta etapa, en la qual va participar en la creació de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana i va començar a temptejar la narrativa breu, tal i com veurem amb la publicació de Fulls Impermeables o Gel i mel. Aquesta etapa suposarà un gran període de formació per a Bosch, ja que s’adonarà, a partir del contacte amb d’altres escriptors, que la singularitat és un valor cabdal a l’hora de crear.
Tot i això, Bosch era un jove inquiet i va viatjar per tot el món guanyant-se la vida com a corresponsal free-lance. I va ser gràcies a aquesta feina que fou testimoni d’alguns conflictes històrics rellevants d’abast mundial com l’apartheid, les intifades del Pròxim Orient, els conflictes de la Indoxina marxista o de l’Iran dels aiatol·làs. Durant aquesta època, Bosch va deixar de banda la narrativa de ficció –només va escriure Cronicàlia– i va dedicar-se a fer cròniques, entrevistes o articles d’anàlisi per al Diari de Barcelona, l’Avui, El Temps o, fins i tot, per a Catalunya Ràdio.
El seu futur com a escriptor ja s’endevinava en guanyar diversos premis narrativa breu i joves valors a què es va presentar com el Lavínia (1979), el Certamen Literari Juvenil Sant Jordi (en dues ocasions, 1982 i 1984) o el Pretèrit Incert de literatura històrica (1988).
Aquesta trajectòria, però, es va trencar amb la proclamació de la ciutat de Barcelona com a seu olímpica. Bosch va fer un punt i a part en la seva carrera i es va incorporar al comitè organitzador dels JJOO de Barcelona 92. No cal dir que el seu nou destí professional va suposar un stop definitiu en l’activitat literària encetada anys abans.
Un cop acabat el compromís amb el comitè organitzador de Barcelona 92, a la finalització dels Jocs Olímpics, Alfred Bosch va reincorporar-se al món acadèmic tot reprenent la seva activitat al Centre d’Estudis Africans. Va ser en aquest moment que va començar a treballar en la seva tesi doctoral per tal d’acabar-la i, per aquest motiu, va traslladar-se a Sud-àfrica.
Conclosa la seva etapa africana, va retornar a Barcelona, on es va doctorar, va començar a treballar com a professor d’Història de l’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra i va reprendre la seva activitat literària. En aquest punt de la seva vida, Alfred Bosch, per fi,
havia assolit la maduresa professional, de manera que, a partir d’aquell moment, es trobava en disposició de poder-nos fer arribar el seu saber des de les aules de la Universitat, a través de l’assaig –amb títols com La via africana, premi Joan Fuster d’Assaig (1996) – o mitjançant el conreu de la narrativa de ficció, en la qual podem destacar obres com Les set aromes del món, premi Ramon Llull de les Lletres catalanes (2004), o L’atles furtiu, premi Sant Jordi de novel·la en català (1997).