2. Qui era Joan Escuer

Joan Escuer Gomis

Va nèixer a Cornudella de Montsant el 16 de novembre de 1914, fill de Joan Bautista Escuer Canovas i Dolors Gomis Triquell.

(…)

L’abril de 1931 va viure la proclamació de la república a Cornudella, així com les activitats del moviment obrer i camperol, molt intenses durant 1932 en tot l’estat. Va ser durant aquella època en que Joan Escuer es va anar definint políticament i es va decantar cap a idees comunistes, fet que li va costar alguna discusió amb el seu pare.

(…)

L’inici de la guerra va precipitar el seu destí. (…) El 2 d’agost, el govern va decretar la mobilització i va ser reincorporat la mateixa nit al Regiment d’infanteria nº 15 de Tarragona, que s’havia mantingut fidel a la República. A principis de 1939 va ser ferit per l’atac de les tropes franquistes.

La derrota de la República va representar l’exili per a Joan Escuer. El 6 de febrer de 1939 va traspassar la frontera. Internat en diferents camps de refugiats a França, el 1940 s’incorpora a la 318ª Companyia de Treballadors Extrangers, i el mateix any comença a col.laborar amb la resistència francesa a la Catalunya Nord. L’any 1942 coneix, fruit d’un casual encontre a la Comissaria Central de Nantes, a la que seria la seva companya inseparable al llarg de la resta de la seva vida: Constança Martínez Prieto. El mateix any és detingut per la Gestapo i condemnat i ingressat a la presó, fins el 1944, quan és deportat al camp de concentració alemà de Dachau. El dia 1 de maig de 1945 va ser evacuat del camp degut de la proximitat de les tropes aliades, i poc després alliberat. Ja lliure, es va retrobar amb Constança, amb qui es va casar i va tenir un fill i una filla. Van fixar la seva residència a Saint Denis (França), i Joan Escuer va treballar de ferrer, ofici que havia après durant la seva joventut a Cornudella. Es va afiliar a la Amical de Dachau fracesa, i va continuar amb la lluita política com a representant del PSUC a la comarca de París Nord, on va organitzar campanyes de denúncia al règim franquista.

Joan Escuer. Biografia d’un deportat a Dachau. B. Benedicto i F. Treserras. Memorias de un republicano español deportado al campo de Dachau. Joan Escuer.

L’any 1962, Joan Escuer va tornar a trepitjar Cornudella de Montsant i Catalunya per primera vegada des de 1939. Va ser aquesta visita ocasional que va empènyer una vegada més el seu desig de retornar a Catalunya.

El retorn es va fer realitat el 1972, quan junt amb la seva esposa, van instal.larse a Sentmenat, on Constança, de jove va ser acollida com a refugiada al començament de la guerra civil. Joan Escuer va continuar amb l’activitat política, treballant per la reorganització del PSUC i la consecució de la democràcia, així com en agrupacions d’antics deportats als camps nazis. Va ser president de l’Amical de Mauthausen des de 1991 fins 2003, quan la salut li va impedir continuar. Des d’aquesta associació, Joan Escuer va dedicar la seva vida i esforços en la defensa i memòria dels deportats i les víctimes del nazisme. Va fer més de mil conferències sobre l’horror de la deportació, i va ser objecte de nombrosos treballs de recerca per part de diverses generacions d’estudiants de l’I.E.S Sentmenat. Tots aquests treballs van cuminar l’abril de 2003 amb la publicació del llibre “Joan Escuer, Biografia d’un deportat a Dachau“, escrita per Benjamí Benedicto i Francesc Tresserras.

L’any 1971 va començar a escriure les seves memòries, que va acabar d’escriure poc abans de morir, als 90 anys, a Sentmenat, el 15 de desembre de 2004. La seva filla, Dèlia Escuer, va transcriure a l’ordinador les memòries del seu pare, que es van publicar l’any 2007 sota el títol “Memorias de un republicano español deportado al campo de Dachau“.

Extret de l’articleJoan Escuer Gomis. Una vida de lluita per la democràcia i la llibertat” publicat a http://www.cornudellaweb.com/cornudellencs/joanescuer.html



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà