Sílvia Sabater:
Ve de l’IES Vicens Vives, i fa anglès.
Diu que el que més li agrada és nedar, llegir, passar el temps amb la família i els amics i també passejar els seus dos gossos. Ens comenta que el seu pitjor defecte és que es troba massa perfeccionista, i la seva gran virtut és que s’obre molt a la gent
Alexandre Alfaro:
Ve de Camprodon, i la seva matèria és plàstica. Li encanta la música, la pintura i anar a la muntanya.
Ens confessa que el seu pitjor defecte és el desordre. I creu que les virtuts les ha de dir la gent que el coneix.
Guzmán Sebastià:
Ve de l’IES Sta. Eugènia i és professor de E.F. Les seves passions són el cinema, anar amb bicicleta i fer senderisme.
Es valora com una persona tossuda i que li agrada aconseguir les coses que es proposa.
Raquel Díaz:
És el seu primer institut, ja que ve de escoles de primària tant de Begur com de Riells. La seva matèria és el castellà.
La música és el que més li agrada. Explica que és massa perfeccionista però bona amiga dels seus amics.
Substitueix fins el desembre a la Cristina Martín.
Anna Vilalta:
Ve de l’institut de Santa Coloma i la seva matèria és català.
Té unes aficions molt relaxants com ara caminar i anar amb bicicleta tranquil·lament.
Creu que és una persona pessimista, tot i això és molt amable.
Autores de l’article: MIREIA MONDÉJAR i SANDRA CASTILLEJOS
Pujat al blog per Abel Lara i Carles Pintiado
L’ocupació és el nom amb què es coneix l’acció d’apropiar-se d’un edifici o lloc abandonat amb la intenció d’utilitzar-lo com a habitatge o lloc de reunió, donant a aquest fet a més un caràcter públic i reivindicatiu. La paraula s’aplica a vegades al propi edifici, una vegada ocupat, i a les persones que l’utilitzen se’ls sol conèixer com a okupas
. L’ocupació de vivendes abandonades ha existit sempre, i a Espanya aquest fet va conèixer un gran auge durant els anys 1960 i 70 com a forma de donar eixida a la gran demanda generada per l’afluència de població del camp a les ciutats. Els okupes sorgeixen a mitjan anys 80 a imatge i semblança dels squatters anglesos Darrere de diversos titubejos amb la denominació (perquè no existia en català cap paraula per a anomenar l’ocupació de vivendes i locals), adopten el nom d’okupes, escrit amb una k contracultural i punk. Per als okupes, la diferència entre ocupar i okupar resideix en el caràcter polític d’aquesta última acció, en la que la presa d’un edifici abandonat no és només una finalitat sinó també un mitjà per a denunciar les dificultats d’accés a una vivenda .
De ben segur que de drogues te n’han parlat moltes vegades. Sovint et deuen haver donat missatges molt alarmistes que tenen per objectiu espantar, i d’altres vegades te’n deuen haver parlat molt bé dient-te que no tenen cap efecte negatiu. Peró ara veuràs la veritat.La DROGA és una substància que, introduïda a l’organisme viu, pot modificar una o més de les seves funcions. N’hi ha algunes que actuen sobre el sistema nerviós alterant el seu funcionament i produint modificacions de l’estat d’ànim. El risc depèn del tipus de droga, de la quantitat i freqüència del consum i de les circumstàncies personals i de l’entorn de cadascú, però, sempre SEMPRE el seu consum és perjudicial, per tant, aprèn a dir NO.