Aquesta vegada un poema de la Joana Raspall, del seu llibre “El meu món de poesia”, d’edicions El cep i la nansa i que el podeu trobar recitat per ella mateixa a:
LA BRUIXA REVELLIDA 
Una bruixa revellida,
seca com un escardot,
ja no sap moure l’escombra;
prova de valor i no pot.
Veu ocells i papallones
que voleien entre flors…
ella, en lloc de tenir ales,
només té la pell i l’os.
Pensa, amb ràbia, que de jove
dominava el bosc i el prat
I per maldat o caprici
tot ho deixava embruixat.
Ara, ja ni gosa riure;
la veurien sense dents
i ja no la temerien
ni fugirien corrents;
-potser i tot l’empaitarien!-
S’amagarà en la foscor,
lluny d’ocells i papallones.
Ara és ella, qui té por!
Joana Raspall
miliar
![germinal[1]](http://blocs.xtec.cat/alberichbiblioteca/files/2014/04/germinal1.jpg)
Germinal (1885) d’Emile Zola és considerada una de les millors novel·les franceses mai escrites. És una obra molt dura i realista, basada en una vaga de miners que havia passat l’any anterior a Anzin. Zola va utilitzar els fets d’Anzin per documentar-se i denunciar l’opressió de les classes treballadores. Les escenes de misèria i de treball a la mina són especialment vívides i corprenedores.
Algunas llevaban criaturas de pecho en brazos, y las levantaban en alto, agitándolas como si fuesen una bandera de duelo y de venganza. Otras, más jóvenes, blandían palos, mientras las más viejas, horribles de miseria y de cinismo, gritaban con tal furia, que las venas y los músculos del cuello se les señalaban como si fueran a romperse. Y detrás de ellas llegaron los hombres, dos mil locos furiosos,…”
A més es va acordar llegir 
De l’autora se’n sap poc. Que és de Palma d’Ebre, que també és arquitecta i poca cosa més; no es deixa fotografiar, gairebé no concedeix entrevistes i tampoc participa en clubs de lectura. Diu que la novel-la ha de parlar per si sola; dons vaie …
