Memòria d’uns llavis pintats, de Lluís Llach

A la trobada del 4 de maig –amb l’acompanyament de beguda i galetes per celebrar un aniversari, ingredients que sempre ajuden a fer fluir les idees– vam parlar d’un llibre que ens va entusiasmar a la majoria dels qui l’havíem llegit. El centre és una història d’amor entre dos nois, amb un rerefons, el de la guerra, que acaba essent molt més que un rerefons. Precisament el protagonisme de la guerra va ser un factor que no va agradar a una de les lectores, per la ressonància d’històries tan viscudes en el si de la família. I aquesta mateixa proximitat –la de la història recent al nostre país, però també la proximitat en el llenguatge– va ser valorada positivament pels altres. En definitiva, no es pot negar que el futur de Lluís Llach com a novel·lista promet.

La reunió també va tenir una segona part: la tria de les properes –sí, en plural!- novel·les. Es tracta de dos llibres eròtics seleccionats entre els guanyadors del Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, l’un escrit per una dona i l’altre, per un home. El primer és Somiant amb Aleixa, de Mercè Climent, però el segon encara està per determinar.  A veure quines sorpreses ens porta aquest doblet per acabar el curs…

Laura Poblet

Una reunió atípica la del divendres, doncs faltaven gran part dels integrants del grup de lectura. Això devia afectar la dinàmica del grup perquè vam començar com a desmenjats, però va durar poc. Un cop vam obrir el mulò de Desolacions de David Vann, la conversa es va anar encenent. L’obra ha sacsejat a tothom, cadascú s’identificava i defensava un protagonista diferent. La conversa va anar tombant com un tossut entre lo diví i lo humà per finalment acabar en 39+1 de Sílvia Soler, una obra que tothom ha coincidit a descriure com a fresca i divertida.

El proper llibre a llegir és Memòria d’uns ulls pintats de Lluis Llach. El comentarem el divendres 4 de maig a les 15:30h. Tothom hi està convidat, però s’han de portar els deures fets. Cal venir amb la recomanació d’un clàssic. Escollirem la propera lectura d’entre totes les recomanacions.

Au, ras i curt!. Bona lectura a tothom. Esperem que la propera trobada sigui amb tota la colla (us hem trobat faltar! ).
Josep M. Badia

Un tsunami contingut

Ves per on, avui quan ens hem trobat per parlar de llibres a l’escola, ens hem recordat de les víctimes del tsunami del Japó del març d’aquest any, 2011. Hem convingut que el mateix posat hieràtic (i ho hem manifestat amb tot el carinyo possible, no de manera despectiva) i contingut, resignat i absolutament respectuós amb l’altre, dels supervivents de la tragèdia japonesa, és el que mantenen al llarg de tota la narració els dos protagonistes de El cel és blau, la terra blanca (Quaderns Crema, 2009), de la novel·lista japonesa Hiromi Kawakami malgrat que es tracta d’una història d’amor bellíssima. Tothom ha estat d’acord que la història és realment colpidora, però que l’actitud dels personatges és molt distant a l’actitud que haurien adoptat aquí, a Occident, a la Mediterrània, aquesta presumpta parella. Hem estat d’acord també a ressaltar la terrible solitud amb què conviuen el mestre universitari jubilat Harutsuna Matsumoto i l’exalumna Tsukiko Omachi, solitud per a ells absolutament normal i quotidiana, insuportable per a nosaltres. Bé. En qualsevol cas, no us deixarà indiferents! Llegiu-la, si us plau, i opineu.

També hem parlat de El salvatge dels Pirineus (Edicions 62, 2005), del lleidatà Pep Coll. Ens ha agradat molt, en molts sentits. La història és molt interessant i inusual. Molt ben travada, molt ben construïda, de manera que creix al llarg del llibre, fins al final, inesperat, tràgic, molt emocionant.
Els personatges, amb una caracterització excel·lent, i alguns curiosíssims, com el venedor britànic de Bíblies en català, Míster Melchior Hardy, un nét del qual apareixerà a les acaballes de la novel·la. Els llocs, versemblants (Malpui, la Feixa) i imaginables. El context històric afegeix versemblança a la història: pas dels carlins per Malpui (1836); les referències al socialisme pacifista i a la Nova Icària. La llengua, impecable, rica, deliciosa. Ús de diferents registres lingüístics (el català del poble i el llenguatge específic del Dret legislatiu) i del llatí quan el Ventura, el protagonista, parla amb estrangers (anglesos). En definitiva una història divertida, curiosa, una lectura amena que us recomanem de totes totes.

La nostra propera trobada serà divendres 24 de febrer, a les 15.30, a la biblioteca de l’escola. I les lectures a comentar seran: 39+1 de Sílvia Soler, Columna Edicions, 2005. I Desolacions, de David Vann, Empúries, 2011, dues obres de caràcter totalment diferent l’una de l’altra. Podeu llegir-les totes dues o una d’elles. Veniu, sereu benvinguts! Recordeu que la tertúlia és oberta a tota la comunitat educativa de l’Alberich.

Carme Masip Porqueres

Ja és la tercera vegada!! Avui dilluns 4 d’abril la gent de la tertúlia literària de l’Alberich hem posat en comú les nostres vivències personals de les dues lectures que portàvem fetes per a la trobada. La que ha tingut més èxit entre nosaltres ha estat la que us recomanàvem en la tertúlia anterior: Contra el vend del nord, del vienès Daniel Glattauer (Edicions de La Campana, 2010). Es tracta d’un bestseller internacional de l’estiu passat que explica una mena d’història d’amor o de dependència, segons com es miri, travada a través de correus electrònics. Tothom ha coincidit que és una lectura lleugera, divertida, molt actual, ràpida, còmoda de llegir i, curiosament, la majoria també hem coincidit que ens sentim identificats amb la protagonista femenina, l’Emmi. L’Emmi és una dona casada i feliç, però que s’aferra a l’oportunitat que li ha ofert el destí de seduir i ser seduïda a través de la xarxa. I al final… doncs… ho haureu de llegir!

La segona lectura de la trobada era una novel·la negra o policíaca o de suspens, com li vulgueu dir: La veu, de l’islandès Arnaldur Indridason (Editorial La Magrana, . La impressió general ha estat freda: personatges poc amanits, història neutra, final sobtat. Una novel·la que no enganxa (excuseu-nos, segons nosaltres!), incomparable amb la trilogia del primer Larsson a Catalunya (Els homes que no estimaven les dones i altres), els personatges de la qual passaran a la posteritat (recordeu la Lisbeth Salander? No l’oblidareu mai, no?). Ben recomanable, això sí, per a tots aquells que us agradin les novel·les nòrdiques de suspens.

La propera trobada serà dilluns 30 de maig, i hem triat La vieja sirena de José Luís Sampedro (ara la trobareu a l’editorial Debolsillo) publicada per primer cop el 1990. Us animem a llegir-la perquè podem assegurar que us agradarà moltíssim. I per si algú encara pot dedicar més temps a la lectura, hem proposat un altre text, més senzill i humorístic, I si fos veritat… De Marc Levy, publicada a l’editorial Proa (2000).

Apa! Bon profit!

Carme Masip Porqueres