Ja feia dies que estàvem nerviosos, frisosos i és que s’apropava el dia de la tertúlia de l’Alberich! Després d’un estiu immersos en diferents lectures, ens vam trobar que de les dues lectures que havíem quedat per fer a l’estiu, la majoria de gent s’havia llegit la del Philip Roth, El trastorn de Portnoy (Ed. 62, 2003). La novel·la, publicada el 1969, no ens va deixar indiferents: a alguns ens va agradar i la vam trobar molt divertida (té força escenes còmiques de tan exagerades), i d’altres, en canvi, no la van acabar de llegir perquè la trobaven pesada. L’autor estadounidenc aprofita el divan d’un psicoanalista per a reflectir tot de situacions viscudes al llarg de la seva vida per criticar i censurar a l’ample la seva pròpia classe social: la burgesia jueva nord-americana. Ens la presenta plena de complexos, automarginada, automenystinguda i obsessionada pel sexe. Recordeu les pel·lícules del Woody Allen? Doncs el mateix però en novel·la. Així que, l’haureu de llegir per decidir cap a on us decanteu.
La propera trobada, oberta a totes les mares i pares de l’escola, serà divendres 9 de desembre, a les 15.30, a la biblioteca de l’escola. Tenim dues lectures a fer: El salvatge dels Pirineus, de Pep Coll (Ed. 62); i, qui tingui més temps i ganes, El cel és blau, la terra és blanca, d’Hiromi Kawakami (Quaderns Crema, 2009).
Fins aviat! Bones lectures!
Carme Masip Porqueres
Fa molts anys la responsable d’una biblioteca pública americana va demanar a diferents personatges públics un favor. El favor era que expliquessin als nens i nenes de la seva ciutat, amb un llenguatge planer, que hi podrien trobar als llibres de la biblioteca. Hi van haver moltes cartes, però la del gran 
De fet, ens vam reunir per parlar de La vieja sirena, de José Luis Sampedro, publicada el 1990. En aquesta ocasió van haver-hi opinions de tot tipus, des dels que deien que era una novel·la excel·lent, que enganxava des de la primera pàgina fins a la 700 (!), als qui opinaven que era pesada de llegir… És una història que podríem classificar com de realisme màgic, centrada a Egipte durant el segle III dC, plena d’amor, aventures, sentiments, intrigues, referències històriques, geogràfiques… amb uns personatges molt ben dibuixats i amb una personalitat molt definida, Glauka, Krito, Ahram… No és una lectura lleugera, però la recomanem perquè en pugueu opinar vosaltres mateixos.
