Homes i ratolins és una novel-la, però no una novel-la convencional. Steinbeck va voler experimentar amb la estructura del llibre per manipular la percepció del lector sense que aquest se n’adonés.

Per fer-ho va dividir el llibre en pocs capítols on l’acció transcorre en temps real, en directe, i comença i acaba en aquell capítol. A més, cada capítol comença describint l’ambient on ha de transcorrer l’acció, després apareixen els personatges i llavors gairebé tot és diàleg fins el següent capítol, on l’escenari és un altre. A què us recorda aquesta estructura? … Exacte, és teatre !! El llibre, tot i ser una novel·la està pensat com una obra de teatre. Aquest truc dona a la novel·la un fort sentiment d’apropament als personatges, genera molta més empatia perquè situa al lector just davant de l’acció, a tocar. Sembla que tinguis els actors davant teu representant l’obra, i el tràgic final és molt més devastador.

No els va ser gaire dificil fer-ne una adaptació teatral

——–
* Aquest nota preten ser un apunt breu de la novel·la que estem llegint al taller de literatura de l’escola. Si vols afegir-t’hi envia un email a josepmaria.badia@gmail.com

Steinbeck va publicar Homes i ratolins al 1937 durant la Gran Depressió i es nota. La Gran Depressió va ser un període de greu recessió econòmica que va començar amb el crack de la borsa del 29 als EEUU però que va arribar a canviar la situació econòmica mundial. Va finalitzar al 1941 quan la industria americana va revitalitzar-se per les demandes de la Segona Guerra Mundial. Mare Immigrant és una fotografia de Dorothea Lange i es considera una imatge icònica d’aquells anys de penuries.

Va ser, doncs, degut a aquest daltabaix econòmic que els negocis van tancar, els sous es van enfonsar i l’atur va pujar fins al 25%. A més, per acabar-ho d’adobar hi va haver el Dust Bowl, que fou un periode d’anys amb tempestes de pols terribles que van arruinar molts grangers de Oklahoma, Nou Mèxic i Kansas i els va obligar a emigrar a Califòrnia que és on la novel-la es situa (a la vall Salinas). Els homes havien de deixar la seva família i viatjar lluny per trobar feina i poder enviar diners a casa.

[youtube width=”580″ height=”338″]https://youtu.be/fUEGdBbtSG4?t=1m[/youtube]

El caos climàtic d’Interstellar (minut 1:00) es basa en el Dust Bowl dels anys 30

Els homes feien llargs viatges sols fins on havien de treballar. Es tornaven desconfiats i egoistes perquè tenien molt poc i era molt important conservar-ho. A més, no estaven gaire temps al mateix lloc i això fa que tothom fos un estrany per tothom. Era una existència molt dura i solitària. Guanyaven molt pocs diners i intentaven enviar-ne a casa però finalment acabaven gastant-s’ho en el joc o altres distraccions en la ciutat més propera. Aquest és el tipus de vida que Steinbeck ens vol mostrar a la seva novel-la.

——–
* Aquest nota preten ser un apunt breu de la novel·la que estem llegint al taller de literatura de l’escola. Si vols afegir-t’hi envia un email a josepmaria.badia@gmail.com

Homes i ratolins és una novel-la breu amb rerefons tràgic. És la història de dos homes solitaris, George i Lennie, que treballen pels ranxos a l’època de la Gran Depressió. Els dos comparteixen un somni; guanyar prou diners per tenir una granja pròpia.

Però el llibre també aprofita per parlar de temes que amoïnaven a l’autor; la solitud, la falsedat del somni americà, i el determinisme social.

La solitud: Els homes d’aquella epoca ho havien perdut tot; per poder mantenir a la familia havien de marxar a treballar, sols, a altres estats. A més, canviaven sovint de rantxo i no hi eren prou temps per fer amics; es vivia en un clima extrem de solitud i desconfiança. Steinbeck ho fa present a l’obra de diferents maneres, ja sia amb els personatges, la seva actitut o l’escenari; una granja llunyana i aïllada de la ciutat, casualment anomenada Soledad.

Solitud? desengany? No és estrany que Sawyer s’hi sentís atret.

La falsedat del somni americà: La idea de que, a Amèrica, qualsevol pot aconseguir el seu somni sempre que treballi dur és aquí dinamitada per Steinbeck. Gairebé tots els personatges del llibre desitgen una vida millor (una petita casa, ser actriu…) que no aconseguiran; fins i tot el descregut de Crooks, que ja avisa que no ha vist mai ningú complir el seu somni, té un moment de debilitat.

Determinisme. El destí ineludible: Des del començament sabem dels somnis dels personatges… però també pressentim que no es cumpliran, que alguna cosa terrible ha de passar. Steinbeck, com a les tragedies gregues, va sembrant el relat de pistes fatídiques; els protagonistes venen fugint d’un incident, Candy es deixa sacrificar el gos, Lennie va matant cada vegada animals més grossos…

Fins i tot el titol del llibre és un avís premonitori del que succeirà. Fa referència al poema A un ratolí de Robert Burns

“Los mejores planes de ratones y hombres
a menudo se frustran
y no nos dejan más que sufrimiento y dolor
por el gozo prometido.”

Steinbeck, com Sofocles amb Èdip, ens diu que el destí es ineludible i que qualsevol cosa que fem per evitar-lo ens hi apropa encara més. La diferència és que amb Steinbeck la culpa no la tenen forces sobrenaturals, sinó la pròpia naturalesa dels homes.

——–
* Aquest nota preten ser un apunt breu de la novel·la que estem llegint al taller de literatura de l’escola. Si vols afegir-t’hi envia un email a josepmaria.badia@gmail.com