Aquesta vegada un poema de la Joana Raspall, del seu llibre “El meu món de poesia”, d’edicions El cep i la nansa i que el podeu trobar recitat per ella mateixa a:
LA BRUIXA REVELLIDA 
Una bruixa revellida,
seca com un escardot,
ja no sap moure l’escombra;
prova de valor i no pot.
Veu ocells i papallones
que voleien entre flors…
ella, en lloc de tenir ales,
només té la pell i l’os.
Pensa, amb ràbia, que de jove
dominava el bosc i el prat
I per maldat o caprici
tot ho deixava embruixat.
Ara, ja ni gosa riure;
la veurien sense dents
i ja no la temerien
ni fugirien corrents;
-potser i tot l’empaitarien!-
S’amagarà en la foscor,
lluny d’ocells i papallones.
Ara és ella, qui té por!
Joana Raspall
miliar
