Germinal (1885) d’Emile Zola és considerada una de les millors novel·les franceses mai escrites. És una obra molt dura i realista, basada en una vaga de miners que havia passat l’any anterior a Anzin. Zola va utilitzar els fets d’Anzin per documentar-se i denunciar l’opressió de les classes treballadores. Les escenes de misèria i de treball a la mina són especialment vívides i corprenedores.

La novel·la explica com miners de la companyia de mines de la ciutat fictícia de Montsou, farts de viure explotats i en la miseria, s’alcen en una vaga que acabarà en un torrent de violència devastadora.

“Algunas llevaban criaturas de pecho en brazos, y las levantaban en alto, agitándolas como si fuesen una bandera de duelo y de venganza. Otras, más jóvenes, blandían palos, mientras las más viejas, horribles de miseria y de cinismo, gritaban con tal furia, que las venas y los músculos del cuello se les señalaban como si fueran a romperse. Y detrás de ellas llegaron los hombres, dos mil locos furiosos,…”

Zola va estar sempre molt orgullós de Germinal i va defensar-la de les acusacions d’exageració per part dels conservadors. Quan Zola va morir, pressumptament assasinat, el seu feretre va ser rebut per una multitud de miners francesos que el van acomiadar mentre cridaven Ger-mi-nal !, Ger-minal !, Ger-mi-nal !…

* Aquest nota preten ser un apunt breu de la novel·la que estem llegint al taller de literatura de l’escola. Si vols afegir-t’hi envia un email a josepmaria.badia@gmail.com

[youtube]http://youtu.be/EgPMj4Z6apk[/youtube]Trailer de la pel·lícula que van fer el 1993