Aprofitem aquests dies per recordar a la Joana Raspall per mitjà d’un dels seus poemes.
NADAL
La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
-Jo ja no sóc bona
per res, no tinc branques.
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
-Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!
Joana raspall
del llibre: “46 POEMES, 2 CONTES” , dibuixos: Àfrica Fanlo,
(publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Us adjuntem un enllaç per si voleu saber més coses de la Joana Raspall.
