Un tsunami contingut

Ves per on, avui quan ens hem trobat per parlar de llibres a l’escola, ens hem recordat de les víctimes del tsunami del Japó del març d’aquest any, 2011. Hem convingut que el mateix posat hieràtic (i ho hem manifestat amb tot el carinyo possible, no de manera despectiva) i contingut, resignat i absolutament respectuós amb l’altre, dels supervivents de la tragèdia japonesa, és el que mantenen al llarg de tota la narració els dos protagonistes de El cel és blau, la terra blanca (Quaderns Crema, 2009), de la novel·lista japonesa Hiromi Kawakami malgrat que es tracta d’una història d’amor bellíssima. Tothom ha estat d’acord que la història és realment colpidora, però que l’actitud dels personatges és molt distant a l’actitud que haurien adoptat aquí, a Occident, a la Mediterrània, aquesta presumpta parella. Hem estat d’acord també a ressaltar la terrible solitud amb què conviuen el mestre universitari jubilat Harutsuna Matsumoto i l’exalumna Tsukiko Omachi, solitud per a ells absolutament normal i quotidiana, insuportable per a nosaltres. Bé. En qualsevol cas, no us deixarà indiferents! Llegiu-la, si us plau, i opineu.

També hem parlat de El salvatge dels Pirineus (Edicions 62, 2005), del lleidatà Pep Coll. Ens ha agradat molt, en molts sentits. La història és molt interessant i inusual. Molt ben travada, molt ben construïda, de manera que creix al llarg del llibre, fins al final, inesperat, tràgic, molt emocionant.
Els personatges, amb una caracterització excel·lent, i alguns curiosíssims, com el venedor britànic de Bíblies en català, Míster Melchior Hardy, un nét del qual apareixerà a les acaballes de la novel·la. Els llocs, versemblants (Malpui, la Feixa) i imaginables. El context històric afegeix versemblança a la història: pas dels carlins per Malpui (1836); les referències al socialisme pacifista i a la Nova Icària. La llengua, impecable, rica, deliciosa. Ús de diferents registres lingüístics (el català del poble i el llenguatge específic del Dret legislatiu) i del llatí quan el Ventura, el protagonista, parla amb estrangers (anglesos). En definitiva una història divertida, curiosa, una lectura amena que us recomanem de totes totes.

La nostra propera trobada serà divendres 24 de febrer, a les 15.30, a la biblioteca de l’escola. I les lectures a comentar seran: 39+1 de Sílvia Soler, Columna Edicions, 2005. I Desolacions, de David Vann, Empúries, 2011, dues obres de caràcter totalment diferent l’una de l’altra. Podeu llegir-les totes dues o una d’elles. Veniu, sereu benvinguts! Recordeu que la tertúlia és oberta a tota la comunitat educativa de l’Alberich.

Carme Masip Porqueres