Fa molts anys la responsable d’una biblioteca pública americana va demanar a diferents personatges públics un favor. El favor era que expliquessin als nens i nenes de la seva ciutat, amb un llenguatge planer, que hi podrien trobar als llibres de la biblioteca. Hi van haver moltes cartes, però la del gran Isaac Asimov va ser especialment inspiradora. La resposta del bon doctor va ser la següent:
Estimats nens i nenes:
Felicitats per la nova biblioteca, perquè no és només una biblioteca. És una nau espacial que us portarà fins als més llunyans límits de l’Univers, una màquina del temps que us portarà al passat llunyà i al futur llunyà, un professor que sap més que cap ésser humà, un amic que us entendrà i consolarà i, per damunt de tot, una porta a una vida millor, més feliç i més profitosa.
Isaac Asimov
vist a Abadia Digital
Josep M. Badia
De fet, ens vam reunir per parlar de La vieja sirena, de José Luis Sampedro, publicada el 1990. En aquesta ocasió van haver-hi opinions de tot tipus, des dels que deien que era una novel·la excel·lent, que enganxava des de la primera pàgina fins a la 700 (!), als qui opinaven que era pesada de llegir… És una història que podríem classificar com de realisme màgic, centrada a Egipte durant el segle III dC, plena d’amor, aventures, sentiments, intrigues, referències històriques, geogràfiques… amb uns personatges molt ben dibuixats i amb una personalitat molt definida, Glauka, Krito, Ahram… No és una lectura lleugera, però la recomanem perquè en pugueu opinar vosaltres mateixos.