Si voleu passar una bona estona mirant un parell de vídeos, no deixeu d’entrar a www.edu365.cat i mireu la caixa màgica, és molt bonic, ens parla del particular bosc de llibres de cadascú.
I…per fer un somriure d’orella a orella mireu
Ja és la tercera vegada!! Avui dilluns 4 d’abril la gent de la tertúlia literària de l’Alberich hem posat en comú les nostres vivències personals de les dues lectures que portàvem fetes per a la trobada. La que ha tingut més èxit entre nosaltres ha estat la que us recomanàvem en la tertúlia anterior: Contra el vend del nord, del vienès Daniel Glattauer (Edicions de La Campana, 2010). Es tracta d’un bestseller internacional de l’estiu passat que explica una mena d’història d’amor o de dependència, segons com es miri, travada a través de correus electrònics. Tothom ha coincidit que és una lectura lleugera, divertida, molt actual, ràpida, còmoda de llegir i, curiosament, la majoria també hem coincidit que ens sentim identificats amb la protagonista femenina, l’Emmi. L’Emmi és una dona casada i feliç, però que s’aferra a l’oportunitat que li ha ofert el destí de seduir i ser seduïda a través de la xarxa. I al final… doncs… ho haureu de llegir!
La segona lectura de la trobada era una novel·la negra o policíaca o de suspens, com li vulgueu dir: La veu, de l’islandès Arnaldur Indridason (Editorial La Magrana, . La impressió general ha estat freda: personatges poc amanits, història neutra, final sobtat. Una novel·la que no enganxa (excuseu-nos, segons nosaltres!), incomparable amb la trilogia del primer Larsson a Catalunya (Els homes que no estimaven les dones i altres), els personatges de la qual passaran a la posteritat (recordeu la Lisbeth Salander? No l’oblidareu mai, no?). Ben recomanable, això sí, per a tots aquells que us agradin les novel·les nòrdiques de suspens.
La propera trobada serà dilluns 30 de maig, i hem triat La vieja sirena de José Luís Sampedro (ara la trobareu a l’editorial Debolsillo) publicada per primer cop el 1990. Us animem a llegir-la perquè podem assegurar que us agradarà moltíssim. I per si algú encara pot dedicar més temps a la lectura, hem proposat un altre text, més senzill i humorístic, I si fos veritat… De Marc Levy, publicada a l’editorial Proa (2000).
Apa! Bon profit!
Carme Masip Porqueres