La meva escola : Serban Cioculescu

La meva escola de Romania es diu Serban Cioculescu i és més gran que la d’ara . Hi ha moltes classes, té dues plantes, no hi ha menjador i té un pati molt gran.

L’horari és molt diferent del d’aquí…

La gent de l’escola és molt bona,  els professors són una mica pesats i dolents.

A Romania els horaris es divideixen en dues parts: l’horari que comença a les vuit del matí i acaba a les tres de la tarda i l’altre horari que comença a la una de la tarda i s’acaba a les vuit de la nit. 😀

Hi ha també dues botigues al pati  on la gent es compra el menjar 🙂 I tenim deu minuts de descans després de cada hora 🙂

 

La meva escola : Instituto San Ricardo Pampuri

La meva escola d’ abans és gran i molt bonica.

Té moltes aules de classes normals. També té un laboratori , un pati petit, una cantina per comprar el teu esmorzar i tenim una hora de pati.

A la meva escola d’ abans es porta uniforme, les noies porten faldilla i els nois pantalons.

L’horari d’ aquesta escola és molt diferent perquè comença a dos quarts de set del matí i acaba a un quart de tres de la tarda. Hi ha alumnes des de primer de primària fins a onzè de batxillerat (18 anys).

Els professors són molt agradables i els companys també.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=tgbTgxtdLQ0[/youtube]

El setembre és el mes de l’ amor i l’ amistat i es regalen abraçades.

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GCcvXsqQ0Y0&feature=related[/youtube]

Per la setmana cultural del 2010 vam fer un ball amb la música de Thriller.

 

 

LES MEVES ESCOLES D’ABANS

Fins als 14 anys vaig anar a una escola de Barcelona que es deia Divina Pastora.

L’escola era molt petita i es trobava en un edifici antic que era una torre.

Només hi havia un grup per curs, i no hi havia ni batxillerat ni cicles formatius.

El pati era també petit. Era tan petit que quan havíem de jugar partits de bàsquet, havíem de tapar les escales de l’entrada amb unes fustes, perquè si no el pati era més petit que la pista de bàsquet.

Com era una escola religiosa, hi havia algunes professores que eren monges i d’altres no.

En l’actualitat, aquesta escola ja no existeix, la van tirar a terra per fer passar un carrer.

Després dels 14 anys, vaig canviar a una altra escola que es diu SA-FA i que està en un barri de Barcelona que es diu Horta. Aquesta escola és molt i molt més gran. Té molts edificis i moltes classes i laboratoris. També té molts patis, i un pavelló amb piscina.

També és una escola religiosa, i alguns professors són “germans”.

Com que vivia una mica lluny, anava a l’escola amb metro o amb autobús, i tornava caminant amb els amics i les amigues.

LA MEVA ESCOLA DE SUÈCIA

La meva escola de Suècia es diu Sjölins i està situada al centre de la meva ciutat Göteborg.

L’escola és petita amb 400 alumnes, però les instal·lacions són modernes i grans. L’escola es troba al centre i no té un menjador o un pati.
Els nois i les noies són més tranquils que els d’aquí. L’escola comença al voltant de les deu i acaba al voltant de les tres. Només tenim tres classes per dia però és més eficient. Les classes són més llargues, però a mi m’agrada més la meva escola de Suècia. Els professors a Suècia són més pedagògics.
L’escola aquí és més petita i molt antiquada per mi.

 

Elsa Järbur

 

 

LA MEVA ESCOLA D’ALEMANYA

La meva escola d’Alemanya es diu <Maria-Ward-Schule> i està situada en un poble que es diu Aschaffenburg.
L’escola és gran i té 1.500 alumnes. L’escola és només per a noies.
A cada aula hi ha més de vint noies. És molt moderna.
Té un pati gran on nosaltres ens relaxem, mengem i ens entretenim, però també hi ha nenes que juguen.
La jornada de classe dura sis hores i entre les hores tenim 5 minuts de descans.
Cada classe dura 45 minuts, però és més eficient.
Els professors no ens deixaven fer el que volíem.
L’escola d’aquí és més petita i més antiquada.
A mi m’agrada molt més la meva escola d’Alemanya, encara que sigui més dificil.
Té més educació, els professors d’Alemanya són més  pedagògics i era més familiar.

 

Stephanie