La meva família

A casa vivim 4 persones.
El meu pare es diu Marian. Té 40 anys i és muntador. La meva mare es diu Marilena, té 40 anys i no treballa. Som 2 germans. L’Andrei i jo. L’Andrei és més gran que jo, té quasi 18 anys i per problemes de convalidació de títols ara fa 4t d’ESO a l’institut Antoni Cumella. Jo sóc el petit i sempre ho seré.
Em dic Teodor, tinc 15 anys i estudio tercer d’ESO a l’institut Carles Vallbona .
Actualment els meus avis estan morts. Quan eren vius vivien a casa seva al mateix poble. Jo no els he conegut quasi bé.

La meva escola : Serban Cioculescu

La meva escola de Romania es diu Serban Cioculescu i és més gran que la d’ara . Hi ha moltes classes, té dues plantes, no hi ha menjador i té un pati molt gran.

L’horari és molt diferent del d’aquí…

La gent de l’escola és molt bona,  els professors són una mica pesats i dolents.

A Romania els horaris es divideixen en dues parts: l’horari que comença a les vuit del matí i acaba a les tres de la tarda i l’altre horari que comença a la una de la tarda i s’acaba a les vuit de la nit. 😀

Hi ha també dues botigues al pati  on la gent es compra el menjar 🙂 I tenim deu minuts de descans després de cada hora 🙂

 

El meu poble de Romania

El meu poble on vivia abans era més o menys gran. Era a prop de la capital. A la meva ciutat hi havia més cases que blocs de pisos.

La ciutat es diu: Gaesti. Els carrers eren molt amples. Hi havia molts parcs infantils i un parc Central. Hi havia fanals a tot arreu. No hi havia semàfors i hi havia moltes escoles i instituts.

Hi havia dos camps de futbol. El poble era una mica brut.


En el poble havia l’unica fàbrica de neveres , que es diu Arctic…..

Hi havia moltes isglesias …. perque la gen creia molt en deu i en la religió…

El poble també tenia un equip de futbol que es diu : Chimia Gaesti