INGREDIENTS: Carn, fulles de parra grans, arròs, sal, oli de gira-sol, pebre negre, brou de carn, ceba i tomàquet fregit.
PREPARACIÓ: Es posa la carn picada en una plata gran, s’hi afegeix l’arrós, sal al gust, el pebrot i es barregen molt bé. La ceba es talla picadeta, es barrega amb dues culleres d’oli i s’afegeix a la carn.
Sàgafen fulles de parra i es posen amb aigua bullint i després s’enrotlla. A cada fulla se li posa una quantitat petita de carn i s’enrotlla. Després es posen molt ben col·locades en una olla i es posen a bullir a una temperatura no molt alta i es deixa dues hores. En el temps que està bullint se li posa el tomàquet fregit i una miqueta de sal.

La meva escola de Romania es diu “Mihai-Voda” i està situada al centre d’un poble que es diu Pleasa.
L’escola és molt petita, té només vuit aules. A cada aula hi ha més de vint nens. És molt antiga.
Tè un pati molt gran on jo menjava i jugava a futbol i a voleibol. Els nens són més tranquils que els nens d’aqui, péro també hi ha nens que molesten i que no volen aprendre. Les classes duren sis hores i entre les hores tenim 15 minuts de descans.
Els professors no ens deixaven fer el que volíem.
L’escola d’aquí és més gran i més moderna, péro a mi m’agrada més la meva escola de Romania, era més familiar.

Stefania

Aquestes vacances he anat al meu país, a Romania amb el meu pare.
He anat amb l’avió i quan he arribat, m’he anat a casa del meu pare on m’esperaven la meva ávia,la meva tia i la meva cosina petita.
Estar a casa del meu pare no m’ha agradat, però després d’un mes hem anat a la platja on el primer dia tampoc m’ho he passat bé, però després les coses s’han arreglat i m’ho he passat bé.
Quan han passat ja dos mesos i mig, ha vingut la meva mare i així dues setmanes m’ho he passat bé amb els meus amics. Amb ells jugava tots els dies a futbol en un camp que han fet els homes del poble. A la nit, tots parlàvem de coses molt boniques davant del meu pis, però el temps passava i es feia molt tard. Amb ells m’ho he passat molt bé i volia estar més tems amb ells. Tot i així m’han agradat les dues setmanes.
Ara estic a Granollers però em falten els meus amics, estic una mica trista perquè volia passar més temps amb ells. Els trobo molt a faltar.

Stefania

Les famílies de Romania són molt tradicionals. Als avis tota la família els respecta molt, perquè els avis són els més vells de la família i a Romania això fa que els tinguin respecte.

Tots els diumenges tota la família va a missa que es fa a l’església del poble.
A Romania hi ha un dia especial per a la mare en què li has de regalar una cosa que en romanès es diu ”martisor”. També hi ha el dia dels nens que és l’1 de maig. Sempre, quan és el dia dels nens ens toca estar a l’insitut, però igualment ens ho passem molt bé perquè fem activitats, com sortir fora de l’institut i dibuixar amb guix de diferents colors dibuixos i per això el director dóna un premi al dibuix més bonic.

Les famílies del nord-oest de Romania són les que sempre viuen amb els costums i les tradicions d’aquelles zones. Aquestes famílies tenen costums que vénen dels besavis més llunyans i si algú no vol respectar els costums, ells tenen unes formes pròpies per castigar-los, perquè diuen que els costums de família s’han de respectar.
Les dones del nord-oest de Romania porten un vestit tradicional que de vegades a la cintura té un petit cinturó de roba amb la bandera de Romania.

Fouseni, sóc l’Estefania i et volia dir que encara que no hem estat molt temps junts i no hem parlat molt, tu ets el meu company i no t’oblidaré mai. Que et vagi bé.

Kaddyjatou, amb tu he fet un vídeo i he passat més temps amb tu, et vull dir que ets una bona companya i que m’ha agradat molt treballar amb tu.

Umu, tu ets la meva companya de voleibol, sempre has estat allà quan em sentia malament i tu has estat l’única que no m’ha criticat ni a voleibol ni en cap lloc. Gràcies Umu no t’oblidaré mai.

Jo tinc un pis a Romania, a un poble que es diu Pleasa.

View Larger Map

Ver mapa más grande

Té un rebedor, una cuina molt gran, un bany i dos dormitoris. El rebedor és petit.
La cuina és molt gran i té una taula amb tres cadires i els mobles són molt grans.
Al meu dormitori hi ha un llit i una tauleta de nit, no té televisió.
El bany no té dutxa, té banyera.
Per anar a les habitacions hi ha un passadís petit.
El que més m’agrada no és el pis, sinò el poble on està situat.

El meu pis és el quart, l’útim i no hi ha ascensor.
Al costat del pis hi ha molts altres pisos més vells o més nous que el meu pis.
El poble no és molt gran, però té molts llocs on hi ha només camp i el camp era el primer lloc on anava quan m’enfadava amb algú i per això sempre, sempre em trobaven.
El lloc on està situat el pis, per mi és preciós, però hi ha gent que no li agrada.

A un kilòmetre de l’escola, hi ha un camp amb molts arbres, però hi havia un que era el nostre arbre, l’arbre de la meva classe.

Quan jo era a punt d’anar-me’n a Catalunya, un dels meus amics ens  va dir que seria molt bo si a sota del nostre arbre posem una capsa amb cabells tallats de cadascun de nosaltres. La idea del meu amic Ovidiu va ser la millor de totes, i al segon dia vam anar a l’arbre i vam posar sota terra la capsa amb els nostre cabells i noms.

Fer aqesta cosa em va agradar molt perquè potser quan es recordin de mi aniran a l’arbre i se’n recordaran dels  moments bonics que hem viscut  junts.

A Romania, el dia de les dones els homes els regalen flors o altres regals. Com sempre en el dia de les dones es fan classes i tots els alumnes han de comprar a la tutora o a una altra professora algun regal. Els pares també compren regals per a les seves filles i a l’escola vénen alguns homes i fan fotos amb poemes per aquell dia especial. Jo a Romania també tenia una foto com aquella. Els directors de les escoles compren bombons per a les noies i flors per a les professores, i els nois de les classes també compren uns petits regals per a les seves companyes d’aula. A Romania també hi ha un altre dia especial, el dia 1 de març, és el dia de la mare. En aquest dia tambè es compren coses, peró aquesta vegada es compren unes coses que en romanès es diuen ”martisor”, que són uns objectes decoratius molt petits que tenen diferents coses com un cor, un animal que t’agrada, o ninots i es posen al pit, a la part dreta de la roba.
(Stefania)