Hola, sóc el Sergio i sóc de l’Havana. Vull que conegueu una mica aquesta bonica ciutat.

El dissabte vaig anar a Barcelona, en tren, amb el meu oncle i la meva germana petita. Vam anar a visitar l’exposició de Goya. Jo he escoltat parlar molt d’aquest home tan important per la història d’Espanya, però mai havia vist les seves obres. Vam arribar a les onze del matí més o menys i hem anat directament a veure l’exposició.

Ja dins havíem de fer molt de silenci. Les obres gairebé es podien tocar i moltes semblaven que volien sortir del quadre com la Maja vestida. Altres ocultaven un sentit misteriós, com l’obra de Passeig per Andalusia, i altres un sentiment de burla a La caça de bruixes. També he pogut apreciar en moltes un canvi de caràcter del pintor. Hi havien moltes pintures encara que fos una petita part de la seva obra. Hi havien algunes dedicades a la família real, altres als prejudicis socials, altres a la ignorància i moltes més. Van agradar-me quasi totes les pintures, unes més que altres, sobretot les obres com La Maja vestida i El parasol, perquè semblen de veritat. Ara que he vist l’exposiciò de Goya m’agrada molt més l’art i la història, i clar ho he entès millor. Ha estat un dia perfecte i molt educatiu, haig de repetir una altra sortida per veure altres exposicions.

Visita virtual a l’exposició.

En aquestes vacances de Setmana Santa he tingut l’oportunitat de visitar alguns pobles de Catalunya. Un d’ells va ser Ripoll i em va agradar molt per tota la història que hi havia sobretot en el seu monestir. Per això he volgut fer un article sobre aquest tema.

El monestir de Santa Maria de Ripoll va ser fundat per Guifré el Pelós, a l’any 879, a la ciutat de Ripoll. Va arribar a la maxima esplendor en mans de l’abat Oliba. Va ser un important centre cultural, en part gràcies a la seva col·lecció d’escrits. A mitjan segle X el monestir comptava amb 66 manuscrits. El 1008 ja eren 121 que es van convertir en 246 a la mort de l’abat Oliba el 1046. Tambe va se rescrit al segle XII La Gesta Comitum Barchinonensium, que es considerat la primera història de Catalunya. L’esglesia compte amb un claustre, un campanari en una torre molt tipica a Catalunya per la mena de construcciò i lo mas important de tot es el portic de l’esglesia, tambe conegut per La Bíblia en Pedra, fet per escultors anonims i seguint els relats de d’una Bíblia que es conserva al mateix monestir. A la actualitat hi han restes mortals de molta gent important, com els de Guifré el Pelós, i alguns comtes de Barcelona, com Ramon Berenger III i Ramon Berenger IV i altres que no se sap exactament on estan dins la Abadia.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=WCA-A5I6NaE[/youtube]

Jo vaig néixer el 19 d’agost de 1995, a Guanabacoa, ciutat de L’Habana, Cuba. Quan era petit jugava amb els amics a la pilota, també amb els estels i a les cartes. Quan tenia cinc anys vaig anar a estudiar per primera vegada i després vaig estudiar en dues escoles més. De petit sempre ajudava al meu avi a fer els treballs de casa, i també quan anàvem a la bodega. De tota la vida m’han agradat les mates, fins i tot quan vaig començar l’escola. Fa vuit mesos vaig viatjar a Espanya i ara mateix visc a Catalunya, en una ciutat que es diu Granollers que a més a més es molt maca i estic estudiant a l’institut Carles Vallbona, on faig 4t de l’ESO. 

Dimecres vaig anar a La Molina, una de les estacions d’esquí més maques dels Pirineus. Hem arribat a les nou més o menys, hem esmorzat i després ens van donar el forfet, els esquís, les botes, el casc i… a esquiar!

Al principi és una miqueta incómode perquè et caus al terra una i altra vegada, això fa que et quedis sense ganes d’esquiar, però una vegada que saps ho fas amb estil i és com si fossis un peix sota l’aigua. Vaig anar sense por a tota màquina muntanya avall i et sents com lliure de fer el que vols, i com ja no caus, amb més ganes de fer-ho més ràpid. És una sensació inoblidable, els esquís tremolant sota els peus i el vent donant-te un cop a la cara de la velocitat. Encara que em vaig divertir molt també em vaig cansar molt perquè les botes són massa incòmodes i pesades. A les quatre vam sortir d’allà molt cansats i satifets. És una experiència molt divertida.
Sergio A.

Mireu aquesta recepta que ens ha donat en Sergio! Segur que són boníssims!

El dimarts 23 de desembre vam anar els meus companys i jo a conèixer Granollers. Vam fer un recorregut molt bonic i, és clar, vaig veure moltes coses noves. Vam anar a moltes places i principalment al centre que es diu la Porxada. Aquest edifici data de l’any1586 i es diu que era per a la subhasta de gra i també és probable que el nom d’aquesta ciutat sigui per aquesta raó. També vam veure l’esglesia, que fou bombardejada l’any 1938 amb altres edificis. Després vam anar a veure l’antic hospital, la Capella de Santa Esperança i altres llocs.

El que més em va agradar va ser la plaça de les Olles, perquè em fa molta gràcia l’olla dins el terra. He conegut moltes més coses de les que ja sabia i no puc deixar de dir que he vist les antigues muralles de Granollers o bé el que queda i m’ha agradat molt.

Jo personalment aconsello que visiteu aquesta ciutat i que us fixeu bé en tots els detalls.
Sergio