El dissabte de setmana santa vaig anar amb la meva padrina a fer un taller de mones, va ser molt divertit  ja que era la primera vegada que feia una mona i em feia molta il·lusió!
Vam anar des de Granollers fins als afores de Canovelles, perquè el talller es feia a una fàbrica de cervesa que es diu “L’ART”.
Quan vam arribar no hi havia ningú, però poc a poc va anar arribant la gent. Hi havia una nena petita i quatre dones.
Després quan el taller va començar ens vam adonar  que no havíem portat un davantal, però això no va ser un problema perquè la dona que feia el taller ens en va donar un.
Primer ens va a explicar tot el que havíem de fer i podíem agafar dos models de motllos per fer el ninot de xocolata.

Aquest són els passos:
-Desfer la xocolata fins que estigui a 40º
-Posar-la al motllo i posar-la bé perquè no hi hagi forats amb aire
-Deixar-la reposar un moment i després posar-la a la nevera
-Després d’unes hores ja la podem treure de la nevera i també del motllo

I JA TENIM LES FIGURETES PER LES MONES DE XOCOLATA!
Jo vaig fer tres figures:  un conill, un ós i un vaixell viking.

Jo vaig néixer a Quito (Equador). Sóc la primera filla del Fernando i de la Mónica.
Quan era petita anava a l’escola que hi havia a la vora de la meva casa.
Quan arribava a la meva casa jugava amb els meus oncles a fer pastissos de fang i també jugàvem amb els cotxes.
Per vacances d’estiu sempre anava a la ciutat on va néixer la meva mare (Riobamba).
Allà passava tot el dia amb la meva àvia i amb la meva tieta i em divertia molt.
Quan vaig tenir dotze anys vaig haver de traslladar-me de ciutat a Riobamba, això no m’agradava gens però havia de viure amb la meva àvia.
A Riobamba em va costar molt adaptar-me perquè havia de trobar nous amics, etc.
Al nou institut tot em semblava molt estrany, perquè les persones eren diferents, parlaven diferent, però després d’uns quants dies vaig tenir molts amics i amigues.
Després d’uns mesos la mare va marxar i jo em vaig quedar amb les meves tietes, l’àvia i la meva germana petita, però tot va anar molt bé.
I després de dos anys la meva germana petita i jo vam viatjar a Espanya.
També em va costar adaptar-me, però ara em trobo molt bé, tinc molts nous amics i estic molt feliç d’estar aquí.
Ara vull treure’m l’ESO i després faré batxillerat.

La Molina és un dels llocs més turístics de Catalunya a l’hivern. L’esport que es practica en aquest lloc és un dels més bonics i interessants: “L’ESQUÍ”. Encara que no hagi nevat molt hi ha neu per esquiar perfectament.
Jo vaig anar per primera vegada dimecres al matí. Al principi ho vaig passar molt malament perquè no sabia res; el monitor em va dir que tingués confiança  en mi mateixa.
Després vaig posar-me els esquís i el monitor em va ensenyar a fer la cunya, però estava tan nerviosa que vaig cridar que m’agafés perquè vaig pensar que cauria i em faria molt de mal. Quan vaig agafar confiança vam pujar més alt amb els esquís a l’espatlla i pesen molt.
Quan vam estar a dalt,  el monitor va dir  que baixéssim en cunya i va ser una de les tantes vegades que vaig caure  perquè no podia controlar-me, em costava molt. Així vam baixar a poc a poc  perquè tenia molta por de caure, pensava que em trencaria una cama.
Però no era l’única noia que va caure a terra, també els meus company van caure, una i una altra vegada  tots tirats a terra.
Després el monitor va dir que podíem anar a menjar i que a tres quarts de dues ens esperaria en el mateix lloc que ens vam acomiadar.
Quan estava menjant tenia molta por perquè en acabar de menjar pujaríem més amunt que abans i em feia molta però molta por i no tenia ganes d’anar-hi. Les meves amigues i els meus amics  van dir que no em passaria res, que tot aniria bé i que per aprendre havia de caure i que a més a més no havia caigut tantes vegades com jo pensava. Ells em van dir que només havia caigut tres vegades  i que ho havia fet molt bé, perquè només portava unes hores esquiant.
Quan  només faltaven deu minuts per tornar on es trobava el monitor, vaig anar al lavabo a rentar-me la cara i posar-me crema protectora perquè feia molta calor i un sol molt sufocant, em vaig treure la jaqueta i la bufanda.
Quan el monitor em va veure em va dir que em donaria fred, però es va equivocar perquè jo em trobava molt bé i no tenia tanta calor. Li vaig dir que no volia pujar que em feia molta por i que estava molt cansada com per a tornar a pujar amb els esquís a l’espatlla i em va dir que pujaríem amb el TELECADIRA. Em va obligar a pujar.
Quan vam arribar a dalt pensava que cauria, però no vaig caure ni una vegada més. Tot va anar perfectament i ara m’agrada molt esquiar i al principi no volia tornar mai més. Va ser una de les experiències més maques que he viscut.

(Mia G.)

Aquest estiu he anat a un casal llingüístic al Gra. He fet nous amics , al principi no m’agradava molt, després sí perquè m’ho passava molt bé.
Hi vaig trobar alguns amics que ja coneixia de l´Institut i de fora.
Durant els dies de casal vam anar a la piscina, al supermercat, al parc i vam fer altres tallers com dibuix i còmic i danses del món.
Quan es va acabar vam fer una guerra d’aigua.