La meva casa d’Uruguai era un bloc de pisos. Era de color blanc i també de color groc. Tenia una porta de color negre, hi havia moltes escales i no tenia ascensor. Era només de dos pisos però era molt, molt alta perquè el sostre estava molt alt.
La casa no era ni molt petita ni molt gran, però el bany era molt petit.
La finestra del menjador donava a la casa del veí, la de la meva habitació a un altre veí i la de la meva mare donava a un carrer.
La casa estava en el centre de la capital i l’escola, el metge i altres serveis estaven molt a prop del bloc de pisos.
Aquella casa m’agradava molt i he viscut allà des dels 4 anys. Quan vaig venir a Espanya l’anaven a enderrocar i això no m’agrada perquè era la meva casa.
Aquest és un dels carrers que estan molt a prop de la meva casa.