LES OLIMPÍADES DE FORMACIÓ PROFESSIONAL DE MADRID

Ahir dia de Sant Jordi vaig anar a Madrid en AVE (tren d’alta velocitat).

Vaig ser un dels alumnes convidats a anar a la mostra de Formació Professional de Madrid. Havíem d’estar davant de l’institut a les 06:20 h. Vam anar a l’estació de Sants en autocar. L’AVE va sortir a les 08:00 de Sants i va arribar sobre les 10:30 a la Porta d’Atocha. Després vam caminar fins arribar a l’autocar  que ens va portar al Palacio de Cristal.

Allà ens van donar l’esmorzar  i els professors ens van deixar anar a donar una volta pel Palau. Després de fer la volta vam dinar, i després vam tornar a tenir una estona lliure fins a  les 18:00. En Tidiane, el Sydia i jo vam anar a un parc a menjar, despres vam passejar pel llac i després ens vam comprar un gelat.

La mostra va ser molt interessant perquè vam poder agafar informació dels oficis que ens interessen i vam poder veure demostracions pràctiques d’algunes professions.

Mohamed, 4t ESO

LA FAMÍLIA TRADICIONAL DE MAURITÀNIA

A Mauritània, hi ha diferències entre la família de la ciutat, del camp i del desert.

La família de la ciutat està més evolucionada, és més moderna. Normalment la família viu per separat, els avis en una casa i els pares i els fills en una altra.

Els matrimonis tenen molts fills, cinc o més.

Tradicionalment els homes tenen més d’una dona, però ara cada cop més els homes joves només en tenen una.

Hi ha moments del dia en què la família està junta, com per menjar o per resar.

Al poble, les famílies viuen juntes en una casa: els avis, els pares i els fills, perquè les cases són grans. A la família mana l’home de més edat, que sol ser l’avi. Quan aquest es mor, llavors mana el fill més gran.

Hi ha dones que treballen, llavors qui cuida dels seus fills petits són els avis o les altres dones de la casa que no treballen. Normalment les dones treballen a casa fent “bazin” que són els vestits tradicionals i tenyint-los amb la “teinture”.

Els nens van a l’escola però també ajuden els pares al camp.

Les famílies que viuen al desert viuen en tendes i van canviant de lloc. Es diu que són nòmades.

Es desplacen en camells que són animals que aguanten molt la vida dura del desert.

Els menjars no són gaire bons perquè no tenen molts aliments.

LA FAMÍLIA TRADICIONAL DE GÀMBIA

Al meu país, els avis són les persones més importants de la família perquè ens cuiden i ens ensenyen moltes coses: a treballar al camp, a fer el menjar, a tenyir els vestits, a rentar la roba a mà…

A casa manen els avis i els pares. Les dones treballen molt a casa i també a fora de casa. Si treballen a fora de casa tenen unes altres dones que les ajuden.

Els fills fan molt de cas als pares i als avis.

Els pares i els fills fan moltes coses junts: resar, comprar, menjar, passejar pel camp, treballar al camp… Quan jo treballava al camp, sempre em feia mal l’esquena.

A tota la família ens agrada menjar el  cuscús.

LA FAMÍLIA TRADICIONAL DE BRASIL

La família tradicional del Brasil és com la de Catalunya. Els nostres avis són els més respectats de la família. La majoria de vegades estan a casa sols o amb els fills. Les famílies  no viuen juntes. Quan la família es reuneix es fa de vegades per menjar un pollastre però amb arròs, verdures, etc. Tots ajuden a fer el menjar.

La familia del Brasil està molt unida, principalment els caps de setmana.

LA FAMÍLIA TRADICIONAL DEL PERÚ

La família tradicional del Perú és molt semblant a la d’aquí. Els nostres avis són els més ben considerats de la família. La majoria de vegades estan a casa sols o amb els fills.

En les famílies tradicionalment mana sempre el pare, però també pot ser la mare o els avis. Les famílies viuen juntes amb els fills, els pares i els avis, perquè les cases són grans. Els avis són les persones que construeixen les cases en terrenys on poc a poc fan les seves cases.

Quan la família es reuneix es fa de vegades com una paella però amb verdures i salsa. Tots ajuden a fer el menjar perquè es faci molt més ràpid.

Cal tenir en compte que hi ha diferències entre les famílies de la costa, les de muntanya i les de la selva.

LA FAMÍLIA TRADICIONAL DE MALI

La família tradicional del meu país és nombrosa. Els pares acostumen a tenir molts fills.

Els homes, de vegades, tenen més d’una dona, per això poden tenir molts fills.

Els avis estan ben considerats.

Tradicionalment l’avi o el pare són els que manen a les cases.

Viuen tota la família junta a la mateixa casa amb els pares, els filles i els

avis.

A la ciutat, si la dona treballa, pot tenir una altra dona que l’ajuda en les feines de la casa. Seria com una dona de fer feines que es queda a dormir a casa tota la setmana.

LA FAMÍLIA TRADICIONAL DEL MARROC

La familia del Marroc està molt unida i normalment viuen tots junts (pares, avis i fills).

És un honor tenir els avis a casa vivint tots junts. Als avis se’ls respecta molt.

A casa manen normalment el pare i els avis. La dona es queda a casa per fer el menjar i cuidar dels seus fills.

La relació entre els germans és molt respectuosa, els petits fan cas als grans.

LA FAMÍLIA TRADICIONAL DE POLÒNIA

La família polonesa té molt de respecte pels avis. Els nets els parlen de vostè.

Normalment els avis no viuen a casa seva, però es veuen molt sovint.

Els diumenges anem a veure els avis i dinem junts.

A les cases pot manar el pare, la mare o tots dos, depén de cada família.

Hi ha famílies on els germans petits respecten molt als grans, però no a totes les cases.

El dia 24 de desembre i per Pasqua la família es reuneix per menjar.Rialla

La meva casa de Marroc

Ara jo visc en un pis a Granollers. Té un rebedor, una cuina, un menjador,  quatre dormitoris, un bany i un balcó. La cuina és gran i té molts armaris. Al menjador hi ha una taula i quatre cadires. També hi ha un sofà, una tauleta i una catifa. També hi tinc una televisió. Al meu dormitori hi ha un llit i una tauleta de nit. El bany no té banyera, té una dutxa. Per anar a les habitaciones hi ha passadís curt. El que més m’agrada és la terrassa.

La meva casa del Marroc és molt diferent. És molt gran i té tres sales enormes. És al davant del mar i per això té unes vistes  molt boniques. Té una cuina molt gran i bonica.