Sóc en Modou i us vull presentar la ciutat on vaig néixer: Serekunda.
Arxiu de la categoria: ACTIVITATS ALUMNES
LA CIUTAT DE VELINGARA
DESCRIPCIÓ D’UN POBLE (model)
Seguint aquest model, penseu en un poble o en una ciutat i feu-ne una descripció. Ho podeu fer en format de text descriptiu o de presentació.
Visita a l’exposició de Goya
El dissabte vaig anar a Barcelona, en tren, amb el meu oncle i la meva germana petita. Vam anar a visitar l’exposició de Goya. Jo he escoltat parlar molt d’aquest home tan important per la història d’Espanya, però mai havia vist les seves obres. Vam arribar a les onze del matí més o menys i hem anat directament a veure l’exposició.
Ja dins havíem de fer molt de silenci. Les obres gairebé es podien tocar i moltes semblaven que volien sortir del quadre com la Maja vestida. Altres ocultaven un sentit misteriós, com l’obra de Passeig per Andalusia, i altres un sentiment de burla a La caça de bruixes. També he pogut apreciar en moltes un canvi de caràcter del pintor. Hi havien moltes pintures encara que fos una petita part de la seva obra. Hi havien algunes dedicades a la família real, altres als prejudicis socials, altres a la ignorància i moltes més. Van agradar-me quasi totes les pintures, unes més que altres, sobretot les obres com La Maja vestida i El parasol, perquè semblen de veritat. Ara que he vist l’exposiciò de Goya m’agrada molt més l’art i la història, i clar ho he entès millor. Ha estat un dia perfecte i molt educatiu, haig de repetir una altra sortida per veure altres exposicions.
ELS ALUMNES FAN DE PROFESSORS
Aquest any hem fet un nou projecte: Famílies… a classe! Teníem molta il·lusió per explicar a les famílies allò què fem i perquè vinguessin a la nostra classe. També els hem explicat la llegenda de Sant Jordi i l’origen de regalar un llibre i una rosa. Al final, hem estat mirant uns quants gags i els han agradat molt, tot i que molts ja els havien vist. Ha estat una tarda molt maca.
FAMÍLIES… A CLASSE!
Taller de mones!
El dissabte de setmana santa vaig anar amb la meva padrina a fer un taller de mones, va ser molt divertit ja que era la primera vegada que feia una mona i em feia molta il·lusió!
Vam anar des de Granollers fins als afores de Canovelles, perquè el talller es feia a una fàbrica de cervesa que es diu “L’ART”.
Quan vam arribar no hi havia ningú, però poc a poc va anar arribant la gent. Hi havia una nena petita i quatre dones.
Després quan el taller va començar ens vam adonar que no havíem portat un davantal, però això no va ser un problema perquè la dona que feia el taller ens en va donar un.
Primer ens va a explicar tot el que havíem de fer i podíem agafar dos models de motllos per fer el ninot de xocolata.
Aquest són els passos:
-Desfer la xocolata fins que estigui a 40º
-Posar-la al motllo i posar-la bé perquè no hi hagi forats amb aire
-Deixar-la reposar un moment i després posar-la a la nevera
-Després d’unes hores ja la podem treure de la nevera i també del motllo
I JA TENIM LES FIGURETES PER LES MONES DE XOCOLATA!
Jo vaig fer tres figures: un conill, un ós i un vaixell viking.
Monestir de Santa Maria de Ripoll
En aquestes vacances de Setmana Santa he tingut l’oportunitat de visitar alguns pobles de Catalunya. Un d’ells va ser Ripoll i em va agradar molt per tota la història que hi havia sobretot en el seu monestir. Per això he volgut fer un article sobre aquest tema.
El monestir de Santa Maria de Ripoll va ser fundat per Guifré el Pelós, a l’any 879, a la ciutat de Ripoll. Va arribar a la maxima esplendor en mans de l’abat Oliba. Va ser un important centre cultural, en part gràcies a la seva col·lecció d’escrits. A mitjan segle X el monestir comptava amb 66 manuscrits. El 1008 ja eren 121 que es van convertir en 246 a la mort de l’abat Oliba el 1046. Tambe va se rescrit al segle XII La Gesta Comitum Barchinonensium, que es considerat la primera història de Catalunya. L’esglesia compte amb un claustre, un campanari en una torre molt tipica a Catalunya per la mena de construcciò i lo mas important de tot es el portic de l’esglesia, tambe conegut per La Bíblia en Pedra, fet per escultors anonims i seguint els relats de d’una Bíblia que es conserva al mateix monestir. A la actualitat hi han restes mortals de molta gent important, com els de Guifré el Pelós, i alguns comtes de Barcelona, com Ramon Berenger III i Ramon Berenger IV i altres que no se sap exactament on estan dins la Abadia.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=WCA-A5I6NaE[/youtube]
Què he fet aquests setze anys de vida?
Jo vaig néixer el 19 d’agost de 1995, a Guanabacoa, ciutat de L’Habana, Cuba. Quan era petit jugava amb els amics a la pilota, també amb els estels i a les cartes. Quan tenia cinc anys vaig anar a estudiar per primera vegada i després vaig estudiar en dues escoles més. De petit sempre ajudava al meu avi a fer els treballs de casa, i també quan anàvem a la bodega. De tota la vida m’han agradat les mates, fins i tot quan vaig començar l’escola. Fa vuit mesos vaig viatjar a Espanya i ara mateix visc a Catalunya, en una ciutat que es diu Granollers que a més a més es molt maca i estic estudiant a l’institut Carles Vallbona, on faig 4t de l’ESO.
La història de la meva vida
Jo vaig néixer a Quito (Equador). Sóc la primera filla del Fernando i de la Mónica.
Quan era petita anava a l’escola que hi havia a la vora de la meva casa.
Quan arribava a la meva casa jugava amb els meus oncles a fer pastissos de fang i també jugàvem amb els cotxes.
Per vacances d’estiu sempre anava a la ciutat on va néixer la meva mare (Riobamba).
Allà passava tot el dia amb la meva àvia i amb la meva tieta i em divertia molt.
Quan vaig tenir dotze anys vaig haver de traslladar-me de ciutat a Riobamba, això no m’agradava gens però havia de viure amb la meva àvia.
A Riobamba em va costar molt adaptar-me perquè havia de trobar nous amics, etc.
Al nou institut tot em semblava molt estrany, perquè les persones eren diferents, parlaven diferent, però després d’uns quants dies vaig tenir molts amics i amigues.
Després d’uns mesos la mare va marxar i jo em vaig quedar amb les meves tietes, l’àvia i la meva germana petita, però tot va anar molt bé.
I després de dos anys la meva germana petita i jo vam viatjar a Espanya.
També em va costar adaptar-me, però ara em trobo molt bé, tinc molts nous amics i estic molt feliç d’estar aquí.
Ara vull treure’m l’ESO i després faré batxillerat.