He anat a l’escola Joan Solans i m’ho he passat molt bé perquè hi ha molts nens petits. He anat amb companys de la meva classe per fer ballar la cuca japonesa. Els nens petits primer tenien una mica de por perquè pensaven que era el tren de la bruixa. He posat els nens dins de la cuca. Els nens ja no tenien por i ho he passat molt bé.
La meva familia és molt gran. La meva familia té moltes persones.
El meu germà es diu Musa . Tinc quatre germanes. les meves germanes és diuen Fatou, Uma, Aisa i Dua.
La meva germana Fatou té 15 anys i viu a Granollers.
La meva germana Uma té 13 anys i viu a Granollers.
La meva germana Aisa té 35 anys i viu a Banyoles.
La meva germana Dua té 10 anys i viu a Granollers.
El meu germa Musa té 11 anys i viu a Senegal.
Jo em dic Mamadu i tinc 16 anys i visc a Granollers.
El meu pare es diu Yunsa i té 67 anys i treballa de jardiner.
La meva mare es diu Mariam i té 45 anys i no treballa.
El meu cosí es diu Ali i té 30 anys i no treballa.
A casa vivim cinc persones
El meu pare es diu Martin.Té quaranta-nou anys i és paleta.
La meva mare es diu Carolina. Té trenta-nou anys i treballa en una fàbrica.
Som tres persones: la Nayara, el Maikel i jo.
Jo sóc el més gran, i tinc tretze anys i estudio a l’ Institut Carles Vallbona. Després ve el Maikel que estudia a l’escola Ferrer i Guardia i té vuit anys. Finalment ve la meva germana que es diu Nayara i té tres anys.
A casa vivim sis persones.
El meu pare es diu Rafi i té cinquanta-quatre anys.
La meva mare es diu Shagufta i té quaranta-tres anys.
Som quatre germans. El Waqar, el Zawar, la Halla i jo.
El Waqar és el més gran, té vint-i-set anys i treballa en una botiga.
Després ve el Zawar que té vint-i-nou anys i ell també treballa en una botiga.
Tot seguit ve la Halla que té divuit anys i estudia català.
Finalment vinc jo, que sóc la més petita.
Em dic Mahjabeen.Tinc quinze anys i estudio quart d’ESO a l’Institut Carles Vallbona.
A casa vivim quatre, però quan ve la meva àvia som cinc. El meu pare es diu Rodolfo i té quaranta-nou anys i la meva mare es diu Edith i té quaranta-cinc anys. Som dos germans, el meu germá és més gran que jo,té dinou anys i jo sóc la més petita. Estudio a l’Institut Carles Vallbona. Tinc dotze anys i visc amb la meva mare i el seu amic, i el meu germà.
Els meus avis paterns viuen a Bolívia, però la meva àvia Luci viu a Granollers i ve el cap de setmana.
Ahir per la tarda vam anar a l’escola Ferrer i Guàrdia per explicar un conte als nens i les nenes de P5 i als nens i les nenes de l’aula d’acollida. La veritat és que ens ho vam passar molt bé i sembla que als nens els va agradar molt.
Primer l’havíem preparat i l’havíem assajat, per això va sortir tan bé.
L’atemptat va passar poc després de les 11:00, hora local, en un transitat encreuament del nord de Bogotà, on tenen la seu diverses universitats.
L’ex-ministre Londoño, de 78 anys, es desplaçava pel sector en una camioneta blindada. Londoño va ser hospitalitzat, però es troba estable i té bon pronòstic, segons els metges.
El seu conductor i el seu escorta van morir en el fet.
En el lloc, que ràpidament va ser acordonat per la policia, van quedar incinerats un petit autobús de servei públic i la camioneta en la qual es mobilitzava Londoño. Uns vuit vehicles particulars van resultar semidestruïts.
La camioneta de l’exministre va quedar al mig de l’autobús i un altre vehicle. El vidre frontal estava esquitxat de sang i de trossos de carn humana.
