Encara amb el record ben fresc d’una fantàstica Festa Major, volem conèixer un dels grups amb més marxa: les Guapes Blanques. Una de les seves representants més carismàtiques és la Carme, simpàtica i bromista com ella sola. Ella ens parlarà del grup, amb l’assessorament de la Teresa, una de les seves fundadores.
M: Bon dia, Carme.
C: Bona nit Montse
M: Explica’m, com va sorgir el grup de les Guapes Blanques? D’on va sortir aquesta divertida idea?
C: Jo això no puc contestar-ho, perquè no vaig entrar al primer any. Hi ha les fundadores honorífiques, elles podrien contestar, però el que està clar és que des del primer dia que les vaig veure, vaig dir… jo vull ser guapa, i mira… fins avui.
Vam demanar assessorament a la Teresa. La informació la trobareu al final de l’article en color verd.
C: Des de que vaig néixer, però vaig entrar al grup al Juny del 2004 o sigui fa 7 anys , jo en tenia 35.
M: Hi ha alguna condició per ser guapa blanca, o s’ha de passar alguna prova prèvia?
C: Hi ha moltes condicions, i jo les reuneixo totes, però com que ens falten guapes doncs ara ja entra tothom que vol, això sí, ja ha de tenir una edat, … experiència en festes majors… algun curriculum d’alguna escola de ball, tenir bon humor, ser força esbojarrada, però sobretot si hi ha alguna persona que tingui aquestes mides 90-60-90 que es tregui del cap ser guapa.óM: Com és que vau canviar el clàssic ball del llac dels cignes, pel Can-can?
C: No, no, el llac dels cignes encara el ballem en versió clàssica, però hem canviat la segona part, diuen que “renovar-se o morir”, ja estava massa vist, i el tarannà de les guapes no ens permet sortir amb el mateix repertori any rere any. I com que tenim la sort de que ho sabem fer tot, doncs ho aprofitem, unes saben molt de coreografies, altres tenen moltes idees, altres saben cosir, i altres com jo l’única cosa que sabem fer és portar la contrària.
M: Quantes persones formen el grup?
C: Entre 35 i 50, però això va com va, hi ha guapes que van i vénen … depén de moltes circumstàncies, un any et va bé i potser el següent, per diferents motius, no pots sortir, perquè està clar, hi has de dedicar una miqueta de temps, per als assaigs, i sobretot per les sortides de festa major, però que també són molt elàstiques, cadascuna surt el dia que pot. Jo sempre he sortit des que vaig començar a militar a les files de les guapes i fins que em mori, o … no sé… potser l’any vinent ja no sóc guapa, no sé, encara ho haig de rumiar bé.
M: I això del Rècord quin és? en què va consistir?
C: Va ser un acte amb què es va ‘arreplegar a molta gent en un lloc determinat (el carrer Anselm Clavé, des del Museu fins a la Fonda Europa). Tothom ballant cançons de l’estiu, seguint coreografies que les guapes ens ensenyaven a través d’una pantalla gegant i amb 600 gorres blanques. Les gorres es van acabar de seguida i hi havia molta més gent ballant sense gorres, blancs i blaus, tothom. La gent s’ho va passar molt bé.
M: Teniu algun projecte pel futur?
C: Molts… molts, ens faltaran anys per poder fer totes les idees que tenim.
M: Vols afegir alguna cosa?
C: Sí, que “me llena de orgullo y satisfacción” ser guapa.
M: Moltes gràcies Carme.
C: De res Montse
A continuació, afegim les paraules de la Teresa que ens explica l’origen del grup.
T: No sé si ha fet 10 anys aquest any o els farà el que bé, diria que el 2011,ens vam trobar un dia d’hivern amb ganes de fer alguna cosa pels blancs, gent una mica més gran. Érem 5 o 6 …
