L’esquiador era un home que vivia a Lapònia. Li agradava esquiar i en un dia va tenir un accident.

Va vindre una allau de neu i li va trenca la casa i li va matar la seua família. L’esquiador estava molt

trist. En dos dies i dos nits no va menjar res. Ell pensava que millor se n’ aniria en altre lloc que no hi hagués neu. Va començar caminar capa un altre país. Va caminar fins a la Península Ibèrica.

S’hi va quedar dos dies. Va anar al sud de Península Ibèrica i va trobar neu. Va dir l’ esquiador: Aquí

hi ha neu doncs no em quedo aquí. Va començar a caminar capa un altre país. Va arribar fins a l’Atles. Va preguntar a gent i sabíeu que era la neu. La gent va dir que s’ que sabíeu que era neu. Va caminar a un altre país fins a Centre d’ Africa. Va preguntar a la gent si sabíeu que era la neu. La

gent dieu,que es neu?

L’ esquiador va trobar el país la gent no sabia que es la neu.

Avia arribat fins a la seva Tropical. I va pensar quedar-se ali.

I tal dit tal fet

Sergiu Paleu

2n d’ESO

Enguany encara no havíem escrit res al bloc. Hem estat molt atrafegats en altres coses, però ara reprendrem l’activitat. Dilluns mateix hi penjarem nous contes.

Amb el número 5 de la nostra revista de l’Aula d’Acollida hem guanyat un dels premis adreçats als alumnes. Estem molt contents i molt il·lusionats a seguir escrivintl

El dia 1 de juny, 5 alumnes de l’aula, acompanyats de la nostra professora i d’alguns familiars vam passar un matí fantàstic a l’Espluga de Francolí. El millor de tot, el xec de 700 euros que ens van donar i que ens gastarem en llibres de lectura i de consulta per seguir estudiant la nostra nova llengua, el català.

El curs que ve seguirem fent la revista de l’aula amb els nous companys que arribaran.

BONES VACANCES D’ESTIU A TOTS ELS INTERNAUTES QUE ENS LLEGIU!!

Em dic Anna Maria Munteanu i tinc 14 anys. Vaig arribar a Catalunya el dia 8 de juliol de 2007. Jo no sabia què era viure en un altre país que no es lo teu.

Sóc una noia com totes les que vénen d’un altre lloc. Quan vaig arribar no sabia parlar

res de la llengua Catalana,sabia nomes una mica de la llengua Castellà. El que em va sorprendre és que la gent em mirava molt estrany. I això per que? Per que tots els que

venim d’un altre país som estrangers. Quan vaig vindre no tenia cap amic i no coneixia a ningú. Per mi tot era molt estrany. Jo no sortia de casa fins que un dia es meu cosí va vindre a buscar el meu germà i vaig sortir jo també amb ells. Vam anar en un parc i allí vaig conèixer uns nois de la meva edat romanesos que es diuen Marius, Silviu i Ionut. Vaig tornar a casa i l’altre dia vaig torna sortir

quan vaig arribar a la plaça dos noies van venir i em van dir. Ei tu ets Romanesa? Jo li vaig dir que sí. Em van preguntar com em deia i vam parlar. Elles es diuen Stefania i Laura. Després vaig conèixer altres dos noies que es diuen Andreea i Bianca i així vaig començar fer amics.

Tots creuen que si véns d’un altre país tens molts amics i ets molt feliç però això no es així perquè no tenir amics i no conèixer a ningú és terrible.

Bé ara tinc amics i tinc en qui sortir però no sóc tant feliç perquè me falten encara els amics.

La meva vida va canviat quan vaig deixar el meu país i vaig vindre a Catalunya.

Anna Maria Munteanu

13/02/08

L’aula de Gandesa acull 13 alumnes vinguts majoritàriament de Romania, però també hi ha 2 alumnes xinesos i un d’Albacete.

A gairebé tots els agrada molt escriure, per això ben segur que celebraran el naixement d’aquest bloc que complementarà la petita revista en paper que fem cada trimestre amb els seus textos.