Hi ha mestres que heu anat penjant activitats dins dels comentaris. Cal introduir-les a les graelles, però de moment si les publiquem des d’aquí és més fàcil que les anem llegint tothom.
Gràcies a tots/es per la participació al BLOC, tots i els entrebans que van sortint.
ACTIVITATS D’OBSERVACIÓ 6È
LA SARDINA- PEIXOS
Viu a les zones costaneres del mar Mediterrani i Atlàntic Europeu. De gran valor nutritiu pel que es consumeix en grans quantitats. També en fan farines i oli de peix.
Observació directa:
Explica com és la seva forma.
És de color:
Amida de llarg
*Saps distingir les parts del seu cos? Quines són?
Quins òrgans veus al cap?
Té crani? Obre-li la boca, té dents? Té llengua?
*Saps de què s’alimenta?
*Observa les brànquies, estan protegides? Com es diu aquesta part protectora? De quin color són les brànquies? Per què? Per què serveixen?
*Observa el cos, té escates? Moltes o poques?
Es desprenen amb facilitat? Mira’n una amb lupa i dibuixa-la.
*Ara fixa’t amb les aletes
De les aletes dorsal, anal i caudal n’hi ha un nombre parell o imparell? L’aleta dorsal és la més gran. La caudal fa de timó.
I les pectorals i ventrals, són parells o imparells? Les aletes parelles corresponen respectivament als membres anteriors i posteriors dels vertebrats.
*Té espina dorsal? Per tant la sardina té esquelet és un V…
*Ara que t’has fixat bé amb tots els detalls dibuixa-la ben grossa i posa-hi el nom de totes les seves parts, també aletes.
La sardina pertany al grup dels PEIXOS
• Respiren per brànquies
• Tenen el cos cobert d’escates
• El seu cos està a temperatura de l’ambient, és de sang freda.
LA PANEROLA O PORQUET DE ST ANTONI
La panerola té al llarg de l’esquena una petita closca que la protegeix. Aquesta protecció és pròpia dels crustacis. Quan la panerola se sent amenaçada s’enrotlla sobre ella mateixa formant una boleta dura.
Observació directa:
*Toca la panerola amb un pinzell i digues si trobes si el seu cos és dur o tou. .. Què ha fet quan l’has tocada?
Després ha tardat molt a recuperar la posició normal?
Quan camina pots veure les potes? Quantes en té?
Et sembla que es mou de pressa?
*Observa el cap
La closca cobreix tot el cap de la panerola; però, si te la mires per sota podràs veure-li les antenes.
*Pots veure-li la boca? La panerola és del mateix grup que el cranc, creus que tenen quelcom de semblant?
què?
*Posa les parts en aquests dibuixos
*Fes una llista de semblances i diferències entre el cranc i la panerola:
Semblances Diferències
*Saps el nom de més crustacis? Quins?
Podrieu haver-les classificades fixant-vos en el tipus de protecció que tenen
David Moya
CONSTRUIM UNA BRUÍXOLA
Pensant en la sortida del Montseny hem pensat que estaria bé que els nens poguessin construir una bruíxola a classe i fer un joc de “Buscar el tresor”.
Material per la bruíxola:
Agulla, iman, fil, cinta adhesiva , pot de vidre amb tapa.
Material per el mapa del joc:
Cartolina, colors, retoladors i objectes de ferro.
Passos a seguir:
1- Imantar una agulla passant-la de forma lenta i diverses vegades en la mateixa direcció per un iman.
2- Lligar al voltant de l’agulla un fil i enganxar-lo a la tapa d’un pot amb cinta adhesiva.
3- Pintar el Nord de l’agulla de color vermell i el Sud de color verd.
4- Tancar el pot.
5- Amagar el “Tresor “, ‘es a dir un objecte de ferro i dibuixar un mapa amb instruccions per trobar-lo.
Rosa Barull i Anna LLena.
CREIEU QUE L’AIGUA DEL MONTSENY ESTÀ CONTAMINADA
Pensant en la sortida al Montseny, podríem plantejar als alumnes la següent pregunta: “Creieu que l’aigua del Montseny està contaminada?”. Els alumnes hauran de fer un treball de camp que consisteixi en passar diversos cops per l’aigua del riu o la riera, una malla fina, que capturi els macroinvertebrats que hi viuen i deixi passar l’aigua. Es recullen amb el pot lupa, perquè són bons bioindicadors de la qualitat de les aigües i posteriorment, a l’aula de ciències, es compten els que s’han trobat, si és necessari es fa servir la lupa binocular. Normalment com més diversitat de famílies de macroinvertebrats, més qualitat de l’aigua. Hi ha algunes espècies que si les trobem, indiquen que la qualitat de l’aigua és molt bona, com per exemple la larva de la perla.
D’altra banda, podríem dividir als alumnes en grups i que cada grup, amb el seu pot lupa, s’encarregui de recollir mostres d’insectes de diferents zones del bosc. És a dir, uns grups hauran de buscar en zones humides, més orientades cap al Nord (sota les pedres, a prop de l’aigua, zones on predomini l’ombra i no toqui el sol) i d’altres, hauran de buscar en zones menys humides. La brúixola serà necessària per orientar-se i saber quines zones estan més cap al Nord o el Sud.
Bibiana Gastin
