Deia Joan Brossa que “els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Els costats d’una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt”. Es tracta d’un experimentador constant, que va barrejar els gèneres, i se’l considera l’introductor de la poesia visual al nostre país: poemes expressats plàsticament, amb jocs de lletres, elements tipogràfics, dibuixos, fotografies… (“la poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació”)
Voldria que intentéssiu de fer un breu comentari interpretatiu d’almenys un dels poemes visuals que teniu a continuació, anomenats “Guerra”, “Nupcial” i “Contra atzar”. Penseu que, en realitat, no hi ha mai una única interpretació, el poeta obre camins i el lector els traspassa al seu itinerari vital. L’exercici no consisteix a explicar sinó a explorar.
Robert.S
Comentari sobre “contra atzar”
Sobre les poques possibilitats que té una persona per tenir sort , el millor es tenir diverses oportunitats per tal de tenir més opcions per aconseguir el possible premi.
Comentar sobre “Nupcial”
En aquest poema visual es relaciona el matrimoni i la falta de llibertat, el qual molts pensen que van sempre lligats perquè el matrimoni treu tota la llibertat.
POEMES VISUALS :
Un món en un camp de futbol : països enfrontats. La imatge titulada amb “guerra” ens dóna una visió ámplia del terme. Per alguns, com el futbol, la guerra és un joc. Per altres, és una pena, una destrucció. En el camp de futbol, sota un marc d’espectadors, uns guanyen i els altres perden : en la guerra, envoltats de països neutrals que fan la vista grossa, països que s’enriqueixen i països que moren entre destruccions i misèria, patiment i fam.
Les manilles i el bracalet. Joies, regals preuats. “Nupcial” vol fer-nos entendre que un casament implica un fort lligam, implica manca de llibertat.
Com un ocell dins una gàbia d’or. Preciós, però encara que la gàbia sigui ricament treballada i amb materials nobles, per l’ocell no deixerà d’ésser una gàbia. Igual que en un casament, les anells són manilles i les manilles, per més valuoses que puguin ser, són objectes que subjecten, objectes que impedeixen la plena llibertat.
-Eva Bigas.
-Ferran Hidalgo-
Guerra:
Joan Brossa compara l’estat diplomàtic dels països del planeta amb un camp de futbol. Els uns contra els altres. L’única diferència que hi ha es que en un partit hi ha mediadors, els arbits, en canvi en una guerra entre països no hi ha mediadors i el fort es qui mana i qui decideix el destí dels dèbils. Aquesta es la meva interpretació del poema visual “Guerra”.
Nupcial:
Després de buscar al diccionari la definició exacte de Nupcial, he pogut veure la relació del títol amb la obra i penso igual que els meus companys. El matrimoni es un lligam entre dues persones i que aquest lligam redueix la llibertat dels nuvis. Que pot ser una cerimònia molt maca, amb molt de luxe i molta felicitat però després, al cap d’uns anys administrativament l’un depèn de l’altre.
Nina (poso el nom al principi, perquè sinó sempre me n’oblido)
La guerra, es fan guerres pel poder, per les religions… i es juga a futbol, per entreteniment
en principi. Però el que uneix a les dues coses són els diners i el que fa que
principalment segueixin exisint. També els uneix una altre cosa sampre n’hi ha que perden n’hi ha que guanyen.
La majoria de gent creu que el matrimoni és una manera, de perdre la llibertat i està lligat
per sempre. les joies per la gent representen, a part de bellesa, poder i seguretat, per això
tampoc no se’n poden desfer fàcilment. Les joies estan molt lligades al matrimoni.
sembla que aquests daus tinguin una forma estranya expressament per caure d’una manera
determinada,en lloc de caure per atzar com fan tots els daus normals.
Jo comentaré la “Guerra”, ja que el futbol m’agrada molt i en el mapa del món hi he vist representat un camp de futbol i m’ha semblat interessant.
El futbol, és un joc i un esport a la vegada, i jo crec que Joan Brossa el compara amb el món per aquestes raons:
– En el món uns països, competeixen amb els altres països per raons econòmiques o territorials, els mateix que passa en el futbol però en aquest cas els que compateixen son equips i el que obtenen són copes i títols.
– El futbol està estès per tot el món, des de el sud d’Africà fins al nord d’Europa i des de Xina fins a Estats Units, pràcticament tothom hi sap jugar i qui més qui menys coneix algun equip de futbol.
~ PAU LLOSA CUFÍ
Bon dia Companys.
Jo crec que el poema visual de la guerra ens vol fer arribar que la guerra es semblant a
un joc en el que el terreny és el món i hi intervenen tots els països, on alguns guanyen o
perden.
El segon poema visual anomenat Nupcial, em suggereix el lligam que existeix entre dues
persones al casar-se i la pèrdua de llivertat en alguns àmbits. Les joies representen la
part que podriem dir bona del matrimoni i les manilles la part dolenta, però tot va unit
a una mateixa idea, el matrimoni.
El tercer poema visual és el que menys he entés, crec que vol representar que les persones
tenen diferents opcions que l’atzar li pot donar, tant pot sortir un numero alt com un baix,
tant pots tenir sort com no, tan pot ser una cosa d’una forma com d’una altra.
~> Micaela Gómez.]]
Hola, comento el poema visual menys comentat.
Contra Atzar: Tal i com diu el seu nom, sempre s’ha lluitat contra l’atzar perquè les coses siguin previsibles. Aquesta obra demostra perfectament aquest desig contra l’atzar, trencant les formes geomètriques habituals dels daus i per tant trencant l’atzar i la seva millor qualitat lo imprevisible. I jo en el quadre encara hi hagués afegit més dibuixant els quatre daus amb el mateix numero i axis fer-ho encara més previsible.
Però la veritat és que el significat d’aquest quadre no m’agrada gaire, perquè, com seria la vida si tot estigués previst? jo penso que no valdria la pena.
-Guillem.
Alex(per fi e arribat)
tranquils amics meus no es sorprenguin d’aquest esdeveniment, i que la professora no s’enfadi si faix “moltes faltes”.
Jo també comentare la “guerra”, i després posaré una petita frase que vaig trobar en internet però era en castellà i jo la vaig tradui.
El futbol és l’esport més popular del món, no hi ha país en el qual no es practiqui aquest esport,
al mateix temps que gira un dels negocis més rendibles en el món sencer.
I això és degut principalment, al fet, que a cada país, existeixen, moltíssims fanàtics, dels diferents equips professionals d’aquelles nacions. Per a què esmentar, quan existeixen partits on es juga l’orgull nacional,pel mig de les seleccions de cada país.
Doncs el mateix es dóna amb la guerra que, el que pretén és aconseguir bens economoquies o territorials i també es juga l’orgull del seu país.
Robert Fisk:
“Suficient, suficient, suficient… ”
“Si vas a una guerra, prens consciència que no es tracta principalment d’una qüestió de victòria o derrota. Es tracta de mort, i de la provocació de mort, i sofriment, en la més gran escala que et sigui possible. Es tracta de l’absolut fracàs de l’esperit humà”.
Mireia.
En el poema “Guerra”, Joan Brossa, ens representa un camp de futbol sobre el mapa del món, és a dir, ens intenta dir que en el futbol hi ha dos equips que s’enfronten.
En el món són països enfrontats entre ells.Creen guerres entre ells mateixos.
En el poema “Nupcial”, l’autor, ens dona a entendre que en un casament ja no ets tan lliure, ja que, tens una persona al costat amb la qual has de compartir aquest lligam.
Finalment, en el poema “Contra atzar” crec que representa que una persona, en la vida, pot tenir sort o no la pot tenir.
-Mireia Mengibar
Bona nit.
Com sempre a última hora, però aquest cop amb excusa, ja que acavo d’arrivar del País basc!
En respecte als poemes visuals, la veritat és que vaig una mica perdut, però gràcies als companys crec que ho aconseguiré.
El poema “Nupcial” m’agrada molt i opino que el poeta posa com a exemple el matrimoni, però es pot aplicar a tot.Crec que el que ens vol dir, és que per a una unió, o un avenç, hi ha uns veneficis i uns perjudicis. Al unir-te, depens efectivament més del que t’has unit.
També m’agradaria comentar el primer poema, i per això ho faré i molt breu. A part del que han dit els companys, crec que caldria afegir, que la humanitat, està predestinada a la ribalitat, competició, la llei del més fort.
Atentament Daniel López Puig de Maçanet de Cabrenys.