http://racoliterari.blogia.com/upload/20070226124402-espanya-75.jpg
Aquest dibuix d’en Joan Brossa es diu Espanya 75, representa el signe nazi amb dibuixos de la baralla espanyola (espases i bastos). Vol expressar l’època del franquisme que estava relacionat amb el nazisme d’Alemanya.
–> Àlex i Matias
“ENTONACIÓ”
Són tants els canvis que noto
quant al que sento i al que veig,
que si em recordo de tragèdies
personals encenc un cigarret
i surto del poema.
Joan Brossa en aquest poema expressa que en una obra literària podem sentir-nos identificats en ella de diferents maneres i sentir diferents sentiments i emocions al respecte. Si l’obra ens transmet sentiments que no són els desitjats el millor que podem fer es sortir del poema i deixar el món dels somnis. Aquest poema també té una altre sentit : podem veure que l’autor ens vol mostrar que durant els temps de guerra molta gent que no estava d’acord amb el que passava en aquells moments en el seu país es va exiliar en un altre per començar una nova vida o es van refugiar en el món literari a través els escrits.
“SILENCI”
Escolteu aquest silenci
Joan Brossa en aquest poema ens vol transmetre el silenci, aquell que en tots els temps ha sigut difícil d’obtenir. Al llegir-lo, ens quedem un moment pensant, en silenci, què vol dir i llavors ho entenem, aquesta es la poesia, una poesia a la qual no fa falta dir res.“La poesia és un joc on,
sota una realitat aparent,
hi apareix una altra d´insospitada”
–> Mireia Madern, Alba Burgos i Micaela Gómez.
Joan Brossa, gran defensor de la cultura catalana, anomena al poble “Saltamartí” tot relacionant-lo amb aquest concepte : el poble és fort ; per molt que l’intentin tombar, destruir o enfonsar, persistirà i sempre tornarà a posar-se dret.
–> Daniel López i Eva Bigas
http://www.joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poesia_visual.htm
Elegia al “Che”
Joan Brossa escriu un abecedari on falten 3 lletres que són la “c” , la “h” i la “e” , li dedica a Ernesto Guevara més conegut com “El che Guevara” .Ell va protagonitzar una revolució a Cuba tot i ser argentí , i suposo que Brossa li donà suport en aquest poema perqué hi va haver la revolució a Catalunya i com que la cubana també va ser durant aquella mateixa època i per això li dedicà un poema visual a un altre revolucionari que lluita contra el poder d’un tirà.
–>Robert.S<–
http://www.joanbrossa.org/imatges/poemes/objectes/fe.jpg
Joan Brossa va ser republicà i un gran defensor de les seves idees (contra l’església, la dictadura…) a través de les seves obres. Com es pot veure a la foto, sembla que el llibre sigui una bíblia i li sobresurtin bitllets de dins. Per tant, creiem que el poema “ fe eclesiàstica” significa una crítica i a la vegada una burla cap a l’església; la manera en què enfoca la fe com si fos un negoci i que s’hagués de pagar a canvi dels seus serveis.
–> Pau Llosa i Nina Carbó
Us presentem la reflexió de dos pomes, un de visual i un objecte.Hem trobat molt interessant i fins hi tot divertit fer la reflexió de cada poema i treure’n la teva pròpia reflexió.
Si creieu que aquests poemes tenen un altre significat diferent o hi feu una altre reflexió comenteu-nos. Ah! aquí deixem una cançó perquè mentre penseu i reflexioneu, us inspiri:
Poema visual: “Cerilla”
Aquest poema visual representa tres maneres diferents de dir una mateixa cosa. La nostre reflexió es que Brossa es refereix als tres gèneres literaris que reivindicaven el mateix, la llibertat del català, però de tres maneres diferents.
Poema objecte: La conformació del cap
Aquest poema objecte juga amb els dos significats de cap. La cadira de barber es refereix al tall de cabell, en canvi el tro és refereix al cap de l’estat, el rei. Brossa confronta la classe humil, la cadira de barber, amb la classe alta.
– Ferran i Guillem ®
Un poema dedicat als joves poetes de quart d’ESO, encara que de moment no hagin escrit res.
Els teus setze anys són una platja oberta
que jo em miro de lluny, gairebé amb por
d’enterbolir amb la compassió
les aigües de la teva vida incerta.
Tu campes al teu grat sobre la sorra
i et capbusses al mar del teu menyspreu
de tot el que no ets tu. I escrius arreu,
vora l’aigua, el teu nom, que l’ona esborra.
Corre i neda i capbussa’t i contempla
aquests setze anys que duren un estiu
i que et fan, als teus ulls, heroi de faula.
I encar que un llamp ha d’ensorrar el teu temple,
jo sempre, esperançat, et diré: Viu!
I mai contra el teu fat diré paraula.
Narcís Comadira
Segle XX, Avantguardisme. Després d’uns períodes importants en guerra, l’ambició de trencar amb el passat, amb les formes més tradicionals, apassionà a la societat d’aleshores. Era l’època de les descomposicions geomètriques, l’època surrealista, l’època per transportar-se fins al futur, un futur cínic, fins i tot violent.
El cal·ligrama, símbol de l’abolició fronterera entre els gèneres literaris, fou un invent d’aquell nou corrent, el corrent amb desig de revolta.
Ara, cent anys després i utilitzant aquesta creació literària, volem dir “No a la guerra” tots junts. Obrim els ulls, què estem fent ? Potser necessitem ulleres per veure el que realment està passant en aquest món …
—->Eva i Robert<—-
Deia Joan Brossa que “els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Els costats d’una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt”. Es tracta d’un experimentador constant, que va barrejar els gèneres, i se’l considera l’introductor de la poesia visual al nostre país: poemes expressats plàsticament, amb jocs de lletres, elements tipogràfics, dibuixos, fotografies… (“la poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació”)
Voldria que intentéssiu de fer un breu comentari interpretatiu d’almenys un dels poemes visuals que teniu a continuació, anomenats “Guerra”, “Nupcial” i “Contra atzar”. Penseu que, en realitat, no hi ha mai una única interpretació, el poeta obre camins i el lector els traspassa al seu itinerari vital. L’exercici no consisteix a explicar sinó a explorar.
