Un camell d’Orient entra a la ciutat,

Carrega a la gepa un sac ple de regals.

Pregunta al seu Rei quin camí ha de seguir,

però l’home està ben adormit,

el camell vol despertar-lo amb un crit

que es perd en la nit.

 

“Disculpi taxista, em podria orientar?

Som a nit de Reis, com vostè ja sabrà,

un nen i una nena ens estan esperant,

portem uns paquets de molt lluny,

però el Rei ha caigut en un somni profund

i estic tant perdut!”

 

Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!

Descansa al balcó del pis principal,

es topa amb pa i aigua que li han preparat,

però el Rei dorm en el carreró

i el camell no vol malgastar l’ocasió

de tastar unes neules i un torró.

 

I es mira al pessebre i es troba atractiu,

allà entre la molsa, travessant un riu,

però no queda temps i s’apropa al sofà,

amb les dents treu, amb cura, del sac,

una bicicleta de colors llampants,

unes nines russes i un soldat.

 

Un camell d’Orient surt de la ciutat!

La gepa lleugera buida de regals!

El Rei es desperta i pregunta on estan.

“Pot estar tranquil Majestat”,

Contesta la bèstia avançant per l’asfalt,

“ja l’avisaré en arribar”.

 

I el sol va sortint i el Rei segueix roncant!

I el sol va sortint i el Rei segueix roncant!