LA HISTORIA DELS JOCS OLÍMPICS

1.1. Els Jocs Olímpics a l’Antiguitat
Els Jocs Olímpics eren una festa o joc que els grecs celebraven cada quatre anys en honor a Zeus a l’antiga ciutat d’Olímpia[1]. Homer els situa al voltant de 1370 a. de C. A partir del 884 a. de C. es van convertir en una setmana de pau, en una treva en les guerres que hi havia a Grècia.
En el 776 a. de C. van adquirir rang de festa panhel·lènica i es van convertir en els jocs més importants entre els jocs panhel·lènics (jocs pítics, jocs nemeus i jocs ístmics).
A Olímpia es van arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que amb la conquesta de Grècia pels romans, l’emperador romà Teodosi I els va abolir l’any 393a.C.
Al principi només participaven atletes grecs i en successives celebracions es van anar incorporant atletes de tota la zona Mediterrània; només participaven homes. Aquests disputaven proves de carreres, salts, llançament, hípica i lluita. Al mateix temps que les competicions esportives se celebraven cerimònies religioses de poesia i oratòria. L’interès per Olímpia es va despertar en el Renaixement amb la difusió, gràcies al la impremta, de les obres dels grans mestres grecs. Fins i tot van arribar a celebrar-se a Anglaterra, el 1604, uns jocs olímpics. Però va ser a la fi del segle XVIII quan, després de les excavacions que van realitzar francesos i alemanys a la ciutat de Olímpia, l’interès per Olímpia i els jocs que allí se celebraven va arribar al seu punt màxim. Se celebren des de llavors i només han tinguts uns pocs entrebancs.
1.2. Els Jocs Olímpics moderns
Els Jocs Olímpics constitueixen el més gran esdeveniment esportiu del món. Esportistes de variades disciplines, procedents de tots els racons del planeta, es reuneixen cada quatre anys en una ciutat prèviament designada.
Els primers Jocs Olímpics de l’era moderna es van disputar l’any 1896 en la ciutat d’Atenes amb l’ajuda econòmica de l’acabalat banquer Averoff i el suport de la família real grega [2].
Des de llavors, els Jocs s’han celebrat cada quatre anys, excepte en els períodes de les dues grans Guerres Mundials, que van ser interromputs.

1.3. L’esperit olímpic
El baró de Coubertin[3] va imaginar els Jocs Olímpics com un esdeveniment d’agermanament, de solidaritat i d’amistat, a través de l’esport, entre tots els països del món. Aquest ideal de confraternitat és el que es coneix comunament amb el nom “esperit olímpic” i és la raó que converteix aquesta cita esportiva en un esdeveniment d’extraordinària rellevància a tot el món.
El conjunt de persones, organitzacions i països que participen en els Jocs, rep el nom de “moviment olímpic”. Tots els membres del moviment olímpic accepten una sèrie de normes redactades en la Carta Olímpica. També mostren la seva conformitat mitjançant un jurament simbòlic, que va ser introduït en els Jocs d’Anvers de 1920. Des de llavors, un dels atletes, en representació de tots els seus companys, pronuncia la frase: “En nom de tots els competidors, prometo que participarem en aquests Jocs Olímpics respectant i complint els seus reglaments amb autèntic esperit esportiu, per a major glòria de l’esport, en honor dels nostres equips”.
Malgrat l’ideal de Coubertin d’estendre l’esperit olímpic per tot el planeta, la tensió política internacional no ha permès la seva extensió en algunes ocasions. Com ja hem dit, en contra a allò que passava entre els grecs antic, les guerres han influït en la celebració dels Jocs.
Per a la ciutat triada, l’organització dels Jocs representa un autèntic privilegi i una oportunitat única de donar-se a conèixer en tot el món.
El símbol olímpic és una bandera blanca amb cinc anelles de diferents colors (blau, groc, negre, verd i vermell) entrellaçats. El baró de Coubertin va idear en 1913 aquest emblema per a representar la unió i l’harmonia entre els cinc continents. L’olimpisme també té el seu propi himne musical, que sona en les cerimònies d’inauguració i clausura. El va crear Spirous Samaras per als primers Jocs de 1896.
Els Jocs arrenquen cada quatre anys amb l’encesa de la torxa olímpica a la ciutat d’Olímpia. La flama viatja després per tot el món, en mans de corredors que es passen uns als altres la torxa fins dipositar-la en la ciutat seu dels Jocs.

[1] La paraula Olimpíada designava el període de quatre anys que transcorria entre uns Jocs i els següents. Olímpia (en grec ??????? Olympía o ??????? Olýmpia) és una ciutat de l’antiga Grècia a la prefectura Élite, al Peloponès. La ciutat es troba al peu del mont Cronio i al costat dret del riu Alfeu.
[2] Els Jocs van estar a punt de ser mudats a Budapest per falta de fons per a organitzar-los, però l’home de negocis grec George Averoff pagà la reconstrucció de l’estadi Panateneano, construït l’any 330 a.C. Amb aquest finançament, el govern grec va aconseguir completar la resta d’obres necessàries per als Jocs.
[3] El Baró Pierre de Coubertin (1 de gener de 1863- 2 de setembre de 1937) fou un pedagoga francès i historiador, però és mundialment famós per ser el fundador dels Jocs Olímpics moderns. La seva intenció era unir en una extraordinària competició als esportistes de tot el món, sota el signe de la unió i la germandat, sense ànim de lucre i només per al desig d’aconseguir la glòria, competir per competir i com ell deia: l’important és participar. Intentant de convèncer a tots, va viatjar per tot el món parlant de pau, compressió entre el homes i d’unió, barrejant tot amb la paraula Esport. Finalment, a l’ultima sessió del Congrés Internacional d’Educació Física que es va celebrar a París el 26 de juny de 1894, es va decidir de instituir els Jocs Olímpics. El Baró va declarar oberts els Primers Jocs Olímpics Internacionals d’Atenes. Aquests són considerats una modificació dels Jocs d’Olímpia. Els Jocs van ser inaugurats a la primavera de 1896, gràcies a les gestions de l’esportista i educador francès Baró Pierre de Coubertin.