Ball de llum al cel de nit:
la lluna porta seguici
i els estels s’encenen,
són bombetes sense fil.
*
A ritme de la son
els astres brillen
i entren pels vidres
de la finestra i del balcó.
*
I és la dansa amb harmonia
a un escenari tot negror
que s’esfuma cada dia
quan neix un raig de sol.
*
Ball de llum al cel de nit:
la lluna porta seguici
i els estels van lluint al cel
envoltant aquell cometa
que guiava als Reis d’Orient.
Se’ns acosten les vacances
per sorprende’ns cada dia
amb matisos d’espectacle
i llocs que semblen de ficció
entre camins de novíssim transitar.
Flaires mai imaginades,
vespres d’aquarel·la i transició,
nits d’esplèndida foscor
i rius i camps i boscos
de juny, juliol i agost
amb sorolls llunyans o properes remors.
Pots estudiar llavors ocells al vol,
papallones resseguint pètals i flors,
els núvols que es desplacen
mutant del blanc al gris sedós
i camps tot collita o ja rostolls.
Pots pintar paisatges nous,
pots escriure contes màgics,
pots bastir maquetes d’àngels
pots somiar amb vaixells i nàufrags.
Pots dibuixar balenes blanques,
pots llegir llibres fantàstics,
pots construir naus espacials,
pots estudiar com es desplacen
les tortugues pels oceans
o jugar amb vehicles de motor antic i ranquejant.
Pots contemplar la lluna
quan de nit sembli un fanal,
que primer lluirà taronja
i més tard aquell poder blanc sideral.
Pots nedar cinquanta milles
per corrents marins de mars australs,
pots volar amb estels o ultralleugers,
pots simular viure vides
de mítics aventurers.
Cal, però, que sempre a les vacances
arxivis llums, colors, sons i cels
a la memòria, al cor i als papers
i així seran permanents en el temps.
Permanents en el temps…
i els podràs cercar al teu cervell
quan el hivern sigui massa fred
i la monotonia qüotidiana t’aboqui
a un pou de tedi i avorriment.
***
Ja hem entrat als dies de maig,
lluminosos i llargs.
*
Aromes de gessamí,
roses a punt de florir,
calor i fred fan dura batalla
perquè triomfi el ruixat.
*
I les nits es fan amables
per poder mirar el cel
sense patir el fred de l’hivern.
*
I el sol del matí
en fa fruir d’uns arbres
que sols ara llueixen flors.
*
I el migdia ens convida
a buscar una mitja- ombra
que ens dissimuli la calor.
*
I quan la tarda es fa capvespre
guardem als ulls l’ultim raig
per celebrar que és primavera
i que és bonic el mes de maig.
***
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZoxgJQYSrWU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Alumnes de cinquè ens traslladen amb la poesia que reciten a un ambient marí.
L’Ernesto, de El Salvador, i en Jhojan, de Colòmbia, porten 6 mesos entre nosaltres. La Ymlen, de Santo Domingo, va arribar a Catalunya el curs passat.
Moltes felicitats! Comenceu a dominar el català…
Podeu localitzar el text recitat al Blog Poesiaula.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hBmAwnA2HGM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
A punt d’acabar el Carnaval, gaudim d’un poema que parla de les disfresses i del Senyor Carnestoltes. I del ball i la gresca que la Vella Quaresma s’encarregarà de seguida d’eliminar de les nostres vides…
Festa de disfresses (poema de carnaval)
Bruixes i pallassos,
homes llops, papallones i flors,
tots entren al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.
Balla un ós amb la reina del foc.
Balla un sol amb el núvol del Nord.
Balla el noi amb la corona de flors.
Balla un peix amb la sirena de l’or.
Balla un cuc amb el fill de l’estruç…
I tots ballen al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.
I. Barriel