Avui, a l’Aula, hem tastat els bunyols de Quaresma. Hem apreciat la seva dolçor i ens han encantat.
En Sanzhi, alumne de 9 anys procedent de Kalmukia, una república russa, ens ha explicat que a la seva terra també fan bunyols semblants als nostres. Allà es diuen “bortziki” o alguna cosa semblant…
A l’Aula d’Acollida la poesia és omnipresent. Ara, però, s’escau dedicar-li una atenció preferent atès que ens apropem al 21 de març, dia mundial de la Poesia.
Ens agrada aprofitar els beneficis que proporciona el treball poètic: estructures, fonètica, dicció…
Us convidem a gaudir d’aquest petits grans rapsodes:
Tot recordant la història de Sadako, la nena que va sobreviure al desastre nuclear d’Hiroshima… Foto: Memorial Sadako, amb milions de grues de paper. Hiroshima (Japó)
POESIA PER LA PAU
Quan la lluna
Quan la lluna esdevè argent
i els estels ens fan l’ullet
és de nit a casa nostra,
surt el sol cap a l’orient
i es pregunta molta gent
per l’ eterna resposta…
No és possible tenir pau,
si tots vivim sota el mateix sostre?
I. Barriel
Els canons, de neu
Els canons, de neu.
Les pistoles, d’aigua.
Els soldadets, de plom.
Que totes les batalles
que les guerres i les pors
siguin a partir d’ara
caducats malsons.
Els canons, de neu.
Les pistoles, d’aigua.
Els soldadets, de plom.
I. Barriel
Pau
És fràgil el mot,
dúctil el concepte.
Ha de dominar el món:
és el gran repte.
S’enfila pels núvols
i dibuixa coloms
amb branques d’oliveres
entre plomes al vol.
Equil·libri de forces,
balanceig i raons.
Raons solemnes
o raonables qüestions?
Pau a la Terra
sota la llum del Sol.
I dia a dia, gaudir de l’estrena
del més fràgil mot.
I. Barriel
I ara, una gran cançó de Dàmaris Gelabert:
La festa de la Pau
Si tingués la màgia d’un mag
de les bales faria flors,
dels fusells, trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.
Si tingués la màgia d’un mag
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.
Si tingués la màgia d’un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper,
ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d’un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.
D. Gelabert
La Jeasy és de Perú. Vivia a Lima i, amb la seva família, va arribar a Barcelona per quedar-s’hi. Fa un any i mig que ve a l’aula d’acollida. És alumna de la classe de quart. Ara la podeu sentir recitant el poema “Llegenda de tres monarques”, que podeu llegir clicant aquí.
Ball de llum al cel de nit:
la lluna porta seguici
i els estels s’encenen,
són bombetes sense fil.
*
A ritme de la son
els astres brillen
i entren pels vidres
de la finestra i del balcó.
*
I és la dansa amb harmonia
a un escenari tot negror
que s’esfuma cada dia
quan neix un raig de sol.
*
Ball de llum al cel de nit:
la lluna porta seguici
i els estels van lluint al cel
envoltant aquell cometa
que guiava als Reis d’Orient.
Se’ns acosten les vacances
per sorprende’ns cada dia
amb matisos d’espectacle
i llocs que semblen de ficció
entre camins de novíssim transitar.
Flaires mai imaginades,
vespres d’aquarel·la i transició,
nits d’esplèndida foscor
i rius i camps i boscos
de juny, juliol i agost
amb sorolls llunyans o properes remors.
Pots estudiar llavors ocells al vol,
papallones resseguint pètals i flors,
els núvols que es desplacen
mutant del blanc al gris sedós
i camps tot collita o ja rostolls.
Pots pintar paisatges nous,
pots escriure contes màgics,
pots bastir maquetes d’àngels
pots somiar amb vaixells i nàufrags.
Pots dibuixar balenes blanques,
pots llegir llibres fantàstics,
pots construir naus espacials,
pots estudiar com es desplacen
les tortugues pels oceans
o jugar amb vehicles de motor antic i ranquejant.
Pots contemplar la lluna
quan de nit sembli un fanal,
que primer lluirà taronja
i més tard aquell poder blanc sideral.
Pots nedar cinquanta milles
per corrents marins de mars australs,
pots volar amb estels o ultralleugers,
pots simular viure vides
de mítics aventurers.
Cal, però, que sempre a les vacances
arxivis llums, colors, sons i cels
a la memòria, al cor i als papers
i així seran permanents en el temps.
Permanents en el temps…
i els podràs cercar al teu cervell
quan el hivern sigui massa fred
i la monotonia qüotidiana t’aboqui
a un pou de tedi i avorriment.
Amics de la UNESCO de Barcelona, en col·laboració amb l’obra Social de Caixa de Catalunya i el suport de la Generalitat, convoca cada any el “Certamen literari escolar en llengües d’origen”. Un dels objectius d’aquest concurs és potenciar l’intercanvi cultural en un marc de convivència a través dels alumnes dels centres educatius. Tot i que el títol de la convocatòria parla de llengües d’origen, es presenten també treballs escrits en català.
Enguany, una de les nostres alumnes ha estat guardonada amb el primer premi de la seva categoria. Es tracta de l’Andrea Cordova, de la classe de quart. L’Andrea, de 9 anys, està entre nosaltres des del passat mes de setembre, i gràcies al seu interès per aprendre i a les seves ganes de treballar, ha guanyat un premi prestigiós amb un text redactat en llengua catalana. Un text subtil, entranyable i amb una força poètica que responia molt bé a la temàtica que es demanava al Certamen d’aquesta convocatòria: “… la pau, la cohesió social, la solidaritat o la difusió dels costums i les cultures d’altres països”.
Alumnes de cinquè ens traslladen amb la poesia que reciten a un ambient marí.
L’Ernesto, de El Salvador, i en Jhojan, de Colòmbia, porten 6 mesos entre nosaltres. La Ymlen, de Santo Domingo, va arribar a Catalunya el curs passat.
A punt d’acabar el Carnaval, gaudim d’un poema que parla de les disfresses i del Senyor Carnestoltes. I del ball i la gresca que la Vella Quaresma s’encarregarà de seguida d’eliminar de les nostres vides…
Festa de disfresses (poema de carnaval)
Bruixes i pallassos,
homes llops, papallones i flors,
tots entren al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.
Balla un ós amb la reina del foc.
Balla un sol amb el núvol del Nord.
Balla el noi amb la corona de flors.
Balla un peix amb la sirena de l’or.
Balla un cuc amb el fill de l’estruç…
I tots ballen al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.
I. Barriel
Els monstres ferotges de la desconnexió ens ataquen.
A l’Aula, continuem la nostra activitat. Hem començat l’any nou amb molta empenta i aguantem estoïcament el fred, la crisi, i tot el que s’hagi d’aguantar.
Això sí, desconnectats d’Internet. Ens falla, des de fa dies, la xarxa. És per aquest motiu que el Blog roman inactiu.
La Xiomara, l’Andrea, La Dahiana, el Lewinsky i el Dimitry posen a to les seves veus, i ens reciten “Com un pinzell”. La tardor i els seus colors són els protagonistes del poema.