Avui, a l’Aula, hem tastat els bunyols de Quaresma. Hem apreciat la seva dolçor i ens han encantat.
En Sanzhi, alumne de 9 anys procedent de Kalmukia, una república russa, ens ha explicat que a la seva terra també fan bunyols semblants als nostres. Allà es diuen “bortziki” o alguna cosa semblant…
(Podeu ampliar les fotos clicant a sobre)
Sortiran mil estels
o una lluna de plata,
penjolls amb miralls lluents
i llumetes brillants de la capsa…
Antigues postals
i cintes i suro i pinyes i branques;
també papers vells destenyits
amb lletres de nadales mig esborrades.
I és què tornen les dates
d’esperar, amb el fred i la neu,
les jornades més engalanades
que el Nadal cada any ens regala.
Ens agrada aprofitar els beneficis que proporciona el treball poètic: estructures, fonètica, dicció…
Us convidem a gaudir d’aquest petits grans rapsodes:
Tot recordant la història de Sadako, la nena que va sobreviure al desastre nuclear d’Hiroshima…
Foto: Memorial Sadako, amb milions de grues de paper. Hiroshima (Japó)
Quan la lluna
Quan la lluna esdevè argent
i els estels ens fan l’ullet
és de nit a casa nostra,
surt el sol cap a l’orient
i es pregunta molta gent
per l’ eterna resposta…
No és possible tenir pau,
si tots vivim sota el mateix sostre?
I. Barriel
Els canons, de neu
Els canons, de neu.
Les pistoles, d’aigua.
Els soldadets, de plom.
Que totes les batalles
que les guerres i les pors
siguin a partir d’ara
caducats malsons.
Els canons, de neu.
Les pistoles, d’aigua.
Els soldadets, de plom.
I. Barriel
Pau
És fràgil el mot,
dúctil el concepte.
Ha de dominar el món:
és el gran repte.
S’enfila pels núvols
i dibuixa coloms
amb branques d’oliveres
entre plomes al vol.
Equil·libri de forces,
balanceig i raons.
Raons solemnes
o raonables qüestions?
Pau a la Terra
sota la llum del Sol.
I dia a dia, gaudir de l’estrena
del més fràgil mot.
I. Barriel
I ara, una gran cançó de Dàmaris Gelabert:
La festa de la Pau
Si tingués la màgia d’un mag
de les bales faria flors,
dels fusells, trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.
Si tingués la màgia d’un mag
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.
Si tingués la màgia d’un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper,
ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d’un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.
D. Gelabert
***
Amb imatges…
La Jeasy és de Perú. Vivia a Lima i, amb la seva família, va arribar a Barcelona per quedar-s’hi. Fa un any i mig que ve a l’aula d’acollida. És alumna de la classe de quart. Ara la podeu sentir recitant el poema “Llegenda de tres monarques”, que podeu llegir clicant aquí.
L’Andres i en Limnai, de la classe de quart, reciten “M’agradaria parlar”
M’agradaria parlar
d’un Nadal d’històries dolces,
de núvols de plom i acer,
amb mots clars entre les boires.
M’agradaria volar lluny
per contemplar el nostre Planeta,
i explicar-vos que a tots els pobles
juguen els nens i les nenes als patis de les escoles,
que les aigües arreu són netes
i que s’han desterrat la fam, els horrors i les guerres.
M’agradaria que les meves paraules
no fossin ficció, ni mentida ni invenció.
M’agradaria.
Ball de llum al cel de nit:
la lluna porta seguici
i els estels s’encenen,
són bombetes sense fil.
*
A ritme de la son
els astres brillen
i entren pels vidres
de la finestra i del balcó.
*
I és la dansa amb harmonia
a un escenari tot negror
que s’esfuma cada dia
quan neix un raig de sol.
*
Ball de llum al cel de nit:
la lluna porta seguici
i els estels van lluint al cel
envoltant aquell cometa
que guiava als Reis d’Orient.
Se’ns acosten les vacances
per sorprende’ns cada dia
amb matisos d’espectacle
i llocs que semblen de ficció
entre camins de novíssim transitar.
Flaires mai imaginades,
vespres d’aquarel·la i transició,
nits d’esplèndida foscor
i rius i camps i boscos
de juny, juliol i agost
amb sorolls llunyans o properes remors.
Pots estudiar llavors ocells al vol,
papallones resseguint pètals i flors,
els núvols que es desplacen
mutant del blanc al gris sedós
i camps tot collita o ja rostolls.
Pots pintar paisatges nous,
pots escriure contes màgics,
pots bastir maquetes d’àngels
pots somiar amb vaixells i nàufrags.
Pots dibuixar balenes blanques,
pots llegir llibres fantàstics,
pots construir naus espacials,
pots estudiar com es desplacen
les tortugues pels oceans
o jugar amb vehicles de motor antic i ranquejant.
Pots contemplar la lluna
quan de nit sembli un fanal,
que primer lluirà taronja
i més tard aquell poder blanc sideral.
Pots nedar cinquanta milles
per corrents marins de mars australs,
pots volar amb estels o ultralleugers,
pots simular viure vides
de mítics aventurers.
Cal, però, que sempre a les vacances
arxivis llums, colors, sons i cels
a la memòria, al cor i als papers
i així seran permanents en el temps.
Permanents en el temps…
i els podràs cercar al teu cervell
quan el hivern sigui massa fred
i la monotonia qüotidiana t’aboqui
a un pou de tedi i avorriment.
***
Amics de la UNESCO de Barcelona, en col·laboració amb l’obra Social de Caixa de Catalunya i el suport de la Generalitat, convoca cada any el “Certamen literari escolar en llengües d’origen”. Un dels objectius d’aquest concurs és potenciar l’intercanvi cultural en un marc de convivència a través dels alumnes dels centres educatius. Tot i que el títol de la convocatòria parla de llengües d’origen, es presenten també treballs escrits en català.
Enguany, una de les nostres alumnes ha estat guardonada amb el primer premi de la seva categoria. Es tracta de l’Andrea Cordova, de la classe de quart. L’Andrea, de 9 anys, està entre nosaltres des del passat mes de setembre, i gràcies al seu interès per aprendre i a les seves ganes de treballar, ha guanyat un premi prestigiós amb un text redactat en llengua catalana. Un text subtil, entranyable i amb una força poètica que responia molt bé a la temàtica que es demanava al Certamen d’aquesta convocatòria: “… la pau, la cohesió social, la solidaritat o la difusió dels costums i les cultures d’altres països”.
Enhorabona, Andrea!
El seu text:
No més guerra
Jo penso que no s’hauria de fer més guerra,
per això he escrit aquest poema.
Fora armes,
fora bombes,
fora trons i hola pau.
No té sentit
ni un ferit,
no té sentit
a la guerra morir.
Jo penso que no s’hauria de fer més guerra,
per això he escrit aquest poema.
Ja hem entrat als dies de maig,
lluminosos i llargs.
*
Aromes de gessamí,
roses a punt de florir,
calor i fred fan dura batalla
perquè triomfi el ruixat.
*
I les nits es fan amables
per poder mirar el cel
sense patir el fred de l’hivern.
*
I el sol del matí
en fa fruir d’uns arbres
que sols ara llueixen flors.
*
I el migdia ens convida
a buscar una mitja- ombra
que ens dissimuli la calor.
*
I quan la tarda es fa capvespre
guardem als ulls l’ultim raig
per celebrar que és primavera
i que és bonic el mes de maig.
***
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZoxgJQYSrWU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Alumnes de cinquè ens traslladen amb la poesia que reciten a un ambient marí.
L’Ernesto, de El Salvador, i en Jhojan, de Colòmbia, porten 6 mesos entre nosaltres. La Ymlen, de Santo Domingo, va arribar a Catalunya el curs passat.
Moltes felicitats! Comenceu a dominar el català…
Podeu localitzar el text recitat al Blog Poesiaula.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hBmAwnA2HGM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
A punt d’acabar el Carnaval, gaudim d’un poema que parla de les disfresses i del Senyor Carnestoltes. I del ball i la gresca que la Vella Quaresma s’encarregarà de seguida d’eliminar de les nostres vides…
Festa de disfresses (poema de carnaval)
Bruixes i pallassos,
homes llops, papallones i flors,
tots entren al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.
Balla un ós amb la reina del foc.
Balla un sol amb el núvol del Nord.
Balla el noi amb la corona de flors.
Balla un peix amb la sirena de l’or.
Balla un cuc amb el fill de l’estruç…
I tots ballen al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.
I. Barriel
En Limnai s'ha incorporat fa poc a les classes del Tresfonts.
Té 8 anys, i ha vingut a Barcelona des de El Salvador amb els seus pares i els seus germans.
Ja comença a entendre el Català, i segur que no trigarà gaire a parlar-ho.
Benvingut, Lim!
